Marató dels Monegros. Que venen els Siux!

Preparats per volar?

 

MARATÓ EN BTT DELS MONEGROS. SARIÑENA (HUESCA)
Dissabte, 30 d'abril de 2011. 119 km +1200 mts d'ascensió acumulada.

Queda clar que el meu obejctiu no era guanyar, oi? ;-)

Que venen els Siux! ha cridat algú darrera meu la primera vegada que hem vist l'extensa plana dels Monegros i una espectacular filera de pols que s'aixeca del terra tallant-la per la meitat. Són els que van per davant dels tres mil que hem pres part a la sortida de la marató. Una imatge emocionant. Són kilòmetres en què la pols se'ns menja literalment, fins al punt que ens cobreix com una boira baixa espessa i sovint no veig ni el terra de la pista. Si ho sé m'estalvio la protecció solar.

Superat el primer avituallament (km 33), que és on em fan aquesta foto per la posteritat, comença la pujada forta de la prova. Jo venia content perquè aquests primers kilòmetres s'han fet molt ràpid i tenia molt de marge sobre l'objectiu que m'havia marcat, que era bàsicament acabar i més important encara, acabar bé. El "muro de las lamentaciones", com anomenen a la pujada al Pilón, sembla poca cosa, però poc a poc es va endurint. 

A l'equador de la prova

Les rampes més dretes, però, tenen un tram asfaltat que les fa més assequibles. Tanmateix, m'entra una primera crisi que miro de gestionar posant el plat petit, cosa que poc abans pensava que no faria en tot el dia. Els kilòmetres següents em costa agafar un ritme, no acaben de ser de baixada i no recupero del tot. Tot i això aquest primer "ocellet" desapareix poc després i arribo al segon avituallament ja bastant refet. Som al costat de l'autopista de Saragossa, a l'alçada del rètol que anuncia el Meridià de Greenwich en tres kilòmetres.

A partir d'aquí, el terreny canvia i trobem molts kilòmetres per endavant de pista fàcil. Però un recorregut tan planer exigeix d'una bona gestió per part del cap, i aquí peco d'inexpert en aquest tipus de traçat .Em poso a rodar molt ràpid fins que al km 70 paro a fer una foto en part perquè necessito un respir. Quan pujo de nou a la bici veig que estic immers en una segona crisi. Els kilòmetres passen lents i la monotonia ho fa tot més feixuc encara. D'aquí a l'avituallament del km 85 vaig bastant justet. 

Comença la segona crisi, i encara queden 50 km

Quan hi arribo no trobo ben bé què menjar o beure, senyal que no va gens bé la cosa. Trobo a faltar un refresc de cola, i el gas que m'ajudi a eructar i a destapar la nàusea que fa estona que em ronda per la gola. Trobo a faltar les gominoles que he oblidat. Necessito sucre però els pastissets que tenen no em criden en absolut.

Em diuen que fins el km 90 es puja i que després hi ha una bona baixada. I així és, i després d'aquesta baixada s'arriba a un misteriós avituallament que segons ells és en el km 103, però que en realitat és al km 97.  (que no nos engañen, que nos digan la verdad. apm forever)

Aquí ja m'ha vingut més de gust beure i menjar, encara que només un trosset de síndria i un petit panet amb xoriço. No sé si per l'enganyifa i per pensar que ens queda algun km menys, o per haver menjat una mica, però la revifalla és miraculosa. El terreny torna a canviar bruscament. És la part més autèntica, més de desert. Roques capritxoses a l'estil del Colorado i la pista completament coberta per una sorra fina com de platja, que fa que sigui bastant dificultós tant avançar com mantenir la bici recta que adesiara fa estranys. No obstant això, m'ha tornat el bon humor i amb ell un ritme més alegre que ja no m'abandonarà en el tram final, de corriol i pista més ferma. Apurada final per arribar un altre cop maduret. Si és que no n'aprendré mai.
Al final, sis hores i vint-i-cinc minuts de bicicleta, temps al qual se li han d'afegir els trenta minuts emprats en les diverses parades. 18,4 km/h en moviment i 17,2 km/h reals. Classifico una mica per sota de la meitat de la taula. Objectiu assolit amb força marge (al final no he hagut de fer servir els llums), tot i que he patit i gaudit a parts iguals. Però ja és d'això del que es tracta, quan et planteges aquests reptes, no?