Volta de 180 km a la Vegueria Penedès

Les vinyes del Penedès, amb el teló de Montserrat.

Inesperat (tenia pensat anar a caminar amb un amic que s'ha lesionat) i improvisat llarg recorregut que, si fa no fa, encercla les comarques que reivindiquen la Vegueria Penedès. Una vasta extensió de terreny amb les vinyes com a dominant, que va de Montserrat al mar, i, en el cas que us explico, viceversa.

Primera part suau, sempre amb tendència a baixar, fins a Martorell. Remuntada pels falsos plans de la carretera de Gelida, un clàssic del cicloturisme, on el pas de grups de ciclistes és una constant, especialment en diumenge. Pas per aquesta població i davallada fins a Sant Sadurní d'Anoia. A la capital del cava m'encigalo i en comptes de seguir fins a Vilafranca, em trobo als peus de la pujada als Cassots, així que cap amunt s'ha dit. 

Entrada a Sant Sadurní d'Anoia

Superat aquest coll de cinc quilòmetres, vaig a petar a la N340, la carretera de l'Ordal. La prenc en direcció a la capital penedesenca, ara sí, però hi passo pels exteriors. He decidit que, ja que he arribat fins aquí, faré una visita a un dels indrets més pintorescos de la zona: el pantà de Foix i el poble de Castellet i la Gornal, on aprofito per fer parada i fonda. 

El castell de Castellet i La Gornal, sobre el pantà de Foix

El mar, des de Calafell

Tan a prop del mar, tan a prop del mar... Au, i per què no? Seguim. Carretera del pantà fins a Cubelles i ressegueixo la línia de costa, amb un empipador vent de cara. Cunit, Calafell i El Vendrell, ja en comarques tarragonines. Déu n'hi do, si m'he allunyat. Ara convé ja anar tornant. Enfilo la carretera de Santa Oliva fins a Sant Jaume dels Domenys.

Vent a favor

El compta-quilòmetres marca 120, així que deixo el coll de les Ventoses per una altra ocasió, i prenc la carretera de La Múnia cap a Vilafranca. Seguint els consells que m'han donat fent un cafetó, trenco per un camí asfaltat que mena a unes bodegues, i d'aquí a Pacs del Penedès. Segueixo entre vinyes i finalment surto de nou a carretera, ara cap a Guardiola de Fontrubí. 

Sempre entre vinyes

Un rètol m'avisa aquí que 34 kilòmetres em separen d'Igualada, així que li faig cas. En principi, la idea era seguí fins a Fontrubí, i d'aquí a Sant Joan de Mediona. M'estalvio un bon tram de pujada, doncs. El problema de l'opció que prenc, comprovo més endavant, és que reculo fins el Pla del Penedès, i després no queda altra que la C15, vetada a les bicicletes. En conseqüència, he de seguir per la via 'pestossíssima' de servei.

Tampoc no m'escapo d'una estona de pluja i així arribo a Capellades. M'atanso a Castellolí, on paro a 'repostar', i afronto el coll del Bruc per remuntar fins a la falda de Montserrat. Al final, un itinerari de 181 km teixit literalment sobre la marxa.

Sortida realitzada diumenge, 14 d'octubre de 2012

Atacant el Rat Penat per l'esquena

Amb la bola de La Morella al fons, punt culminant del Garraf

Sant Pere de Ribes

Desnivells drets, però irregulars

Garraf

Covardia, potser. Emmascarada per l'interès que va despertar amb l'etapa de la Vuelta de l'any passat, quan el Rat Penat va passar per a molts a tenir sortida per darrera. Així que enfilo C31 fins al final i cap a l'agradable carretera que uneix Sant Pere de Ribes amb Olivella. Just abans d'arribar al petit poble, a l'esquerra, es troba el trencant que permet travessar el cor del Garraf.

En general les rampes no són d'una gran consideració, fins que s'arriba a Can Grau. Aquí baixada molt forta i amb l'asfalt en molt mal estat. En sentit invers, és el que en diuen la pujada de les Piques. 

L'infern de ciment esquerdat dura menys d'un kilòmetre i es torna a pujar, fins a una urbanització, on les rampes esdevenen més dretes i comença la segona part amb més desnivells. Això sí, irregulars. 

La baixada animant els que pugen per les descomunals rampes de fins el 23% i la tornada per les Costes del Garraf, avui en sentit invers al de dijous. I després em torno a fer un embolic en intentar travessar Sitges i Vilanova i recuperar la C31. Ho arribaré a fer algun dia sense fer volta?

A Begues

Tercer dia consecutiu de sortida en bici, i avui ja una mica més llarg. Cent deu kilòmetres que comencen per la c31, arran de mar. Entre Vilanova i la Geltrú i Sitges, la carretera desemboca a la c32, l'autopista dels túnels del Garraf. L'alternativa porta a una rotonda i aquí en comptes de seguir la lògica progressió fins a les Costes em desvio cap a Sant Pere de Ribes per atansar-me des d'aquí a Sitges. 

Seguidament m'equivoco i acabo recorrent uns tres-cent metres de l'autopista - no ho digueu a ningú - fins a la següent sortida que definitivament em deixa a peu de Costes.

Feia temps que no hi pedalava i m'entretinc a fer alguna foto. Llàstima que al matí la posició del sol m'agafa a contrallum.

A punt de coronar el segon turonet, m'aparto per deixar que un camió m'avanci amb facilitat. Gran errada, ja que de seguida ve baixada i me l'empasso tota darrera els cotxes que seguien el camí, anar tocant fre.

Sortida a Castelldefels i trasllat fins a Gavà, on comença una altra pujada que feia anys i panys que no repetia. L'ascensió a Begues, d'una vuitantena d'hectòmetres. No és molt dura, però té algun tram prou dret, en especial en superar una zona residencial. Després, la roca vermellosa que dóna un toc característic a l'indret. 

Durant l'ascensió a Begues des de Gavà

Arribada a Begues i esmorzar en molt bona companyia, sense pressa.

Sortida per l'altra banda, cap a l'Alt Penedès per la sinuosa carretera d'Olesa de Bonesvalls i Avinyó Nou. Inserció a la N340 que prenc a l'esquerra, en sentit Vilafranca. Vent en contra fins que l'abandono a la sortida de Les Masuques. D'aquesta manera m'apropo a Castellet, però per l'esquena, passant per Torrelletes. Aquí trobo un betetero i aconsegeuxio la informació que necessito per a portar a bon terme el final de la ruta. Travessaré una zona d'urbanitzacions per arribar a la costa sense recórrer la carretera del pantà ni haver de baixar fins a Vilanova.

Vista sobre Castellet i el Pantà de Foix

Valldemar i Brises de Calafell són les urbanitzacions a què s'accedeix des d'una carretera que surt de Clariana i des d'elles es pot baixar a les poblacions de primera línia de mar, bé a Cunit, bé a Segur de Calafell.

Les Costes del Garraf

Feia molts anys que no les pedalava. He sortit del Baix Penedès arran de mar, pels passejos marítims. Cubelles, Vilanova i cap a Sitges per la comarcal antiga. La benzinera on tantes vegades ens havíem reagrupat quan veníem de Barcelona, i cap amunt. Entre anar i tornar trenta-dos quilòmetres, bona part de la setantena que faré avui. Ara hi ha un mur de mig metre que ha subsituït les tanques antigues. En sentit Barcelona, és a dir, a la vora dels penya-segats, ara fa menys impressió que anys enrere. Les costes pugen i baixen, però tenen tres parts definides. El dia és net, l'aigua claríssima, prova de com es contamina a l'estiu.
Mitja volta a la rotonda abans de Castelldefels i cap al poble de Garraf, on estan rodant una pel·li. Entrepà, cafè i tornem-hi. M'ho he passat molt bé, resseguint les Costes un cop més. Després, intent de tornar a Vilanova per la C31, però sense cap mena d'avís em trobo a la C32 -autopista-. Surto a la primera que puc enrecordant-me dels de trànsit i pensant que cada dia està més clar, que els ciclistes no hi comptem. Que les víctimes només estan per fer més gros el nombre a final d'any i justificar així més mesures repressives contra els conductors. I més diners.
Un cop acabada la volta que he hagut de fer, que m'ha obligat a entrar altre cop a Sitges, recupero la comarcal antiga fins a Vilanova, i aquí sí, tornar terra endins per enganxar la C31.

Visibilitat cristal·lina

Una pausa a l'hivern, o l'hivern d'aquí és així, tant se val. En el fons tenim un clima temperat. I més, prop del mar. Amb molta mandra, m'he obligat a agafar la bici. Sembla mentida que després d'un impàs, encara que només sigui de vint dies, les primeres pedalades aporten sensacions estranyes. Cal buscar la posició, vas provant. Pinyons alts.

Pels voltants de Begues, al Baix Llobregat, no hi ha gaire més alternativa que tirar cap a Olesa i Avinyonet o baixar a Gavà. Investigo primer pel nucli de La Rectoria. Un rètol anuncia Catalunya en Miniatura, cosa que fa pensar que es pugui connectar amb Torrelletes. Però és una pista sense asfaltar. Torno a la carretera i em decideixo a fer una part de la baixada i pujada de Gavà.

Domini dels triatletes. Massa hivern encara pels cicloturistes? El dia és profundament net. Des dels primers revolts, el mar, l'horitzó, semblen a tocar. Barcelona, com si nohi circulés cap cotxe. Baixo fins a la zona dels restaurants que fan banquets i comunions. On la pedra del Garraf agafa el seu to més vermellós. I torno cap a dalt, sense forçar gens ni mica.

Després terreny per rodar fins a les canteres, a tocar d'Olesa de Bonesvalls i tornar cap a Begues. Una horeta i poc, suficient per tornar a inserir al cos les ganes de pedalar.