Les Costes del Garraf

Feia molts anys que no les pedalava. He sortit del Baix Penedès arran de mar, pels passejos marítims. Cubelles, Vilanova i cap a Sitges per la comarcal antiga. La benzinera on tantes vegades ens havíem reagrupat quan veníem de Barcelona, i cap amunt. Entre anar i tornar trenta-dos quilòmetres, bona part de la setantena que faré avui. Ara hi ha un mur de mig metre que ha subsituït les tanques antigues. En sentit Barcelona, és a dir, a la vora dels penya-segats, ara fa menys impressió que anys enrere. Les costes pugen i baixen, però tenen tres parts definides. El dia és net, l'aigua claríssima, prova de com es contamina a l'estiu.
Mitja volta a la rotonda abans de Castelldefels i cap al poble de Garraf, on estan rodant una pel·li. Entrepà, cafè i tornem-hi. M'ho he passat molt bé, resseguint les Costes un cop més. Després, intent de tornar a Vilanova per la C31, però sense cap mena d'avís em trobo a la C32 -autopista-. Surto a la primera que puc enrecordant-me dels de trànsit i pensant que cada dia està més clar, que els ciclistes no hi comptem. Que les víctimes només estan per fer més gros el nombre a final d'any i justificar així més mesures repressives contra els conductors. I més diners.
Un cop acabada la volta que he hagut de fer, que m'ha obligat a entrar altre cop a Sitges, recupero la comarcal antiga fins a Vilanova, i aquí sí, tornar terra endins per enganxar la C31.