Comentaris, rectificacions, suggeriments: cicloquel@gmail.com

Marató de París

dimecres, 24 de febrer del 2010

Ensija amb esquís


Si hi ha llocs en muntanya on la pau i la sensació de solitud es pot apreciar de forma més reposada és als altiplans. La serra d'Ensija té forma de taula, amb les potes assentades sobre Saldes, davant del Pedraforca, Vallcebre, Fumanyà i els Rasos de Peguera. A dalt un petit paradís on només el refugi Delgado Úbeda ens recorda que encara som al món dominat pels homes. Un dia com avui, entre setmana, en què només he distingit dues persones que caminaven en la llunyania.


He sortit de Saldes fins el Coll de la Trapa, on comença la pista cap a Vallcebre, que està tancada i plena de neu a partir de la Pleta de la Vila. Al pàrquing d'aquest complex de parc de neu i esquí nòrdic, calço directament els esquís i segueixo la pista fins que en un revolt, després d'una bifuració i que aparegui un tancat de fusta en paral·lel a la via (que marca un carril bici quan no hi ha neu) un indicador assenyala la Font Freda. El camí s'obre pas, ara estret, pel bosc fins a arribar al torrent, on la inclinació és cada cop més gran.


Penjo els esquís de la motxilla per a superar els passos més drets, ja que la neu aquí està glaçadeta, hi ha moltes petjades que fan que l'esquí no es recolzi en tota la seva superfície i a la dreta queda el torrent. Superat el tram costerut, m'arribo a la zona de les Planelles, que no són gens planes, però que sí que ja són més obertes i els arbres estan molt salpicats. De nou amb esquís pujant pujant fins a arribar al cap del Torrent d'Ensija.


En comptes de dirigir-me al nord-oest, cap al cim de la Gallina Pelada, punt culminant de la Serra, continuo avançant per a atacar un petit cimet que s'aixeca en orientació oposada a la línia que uniria el refugi, que ara es veu minúscul i enclotat, amb el cap de Llitzet. L'elecció la faig perquè el vent de ponent aquesta setmana ha acumulat molta neu en orientacions est. No és que aquesta sigui una zona propensa a les allaus, però en solitari val més optar per la passejada segura.




El vent és molt fort, aquí aixeca la neu i la trasllada cap al cim. El terra és ventat i glaçadet. Quan faig el canvi de roba i pells, poso els esquís sobre els pals perquè no les tinc totes que no surtin volant. Tot i això, no hi ha inconvenient per a la baixada, franquíssima fins que arribo a les Planelles, on es va estretant. La neu és tova i fonda. Al torrent recullo els esquís i me'ls torno a posar en arribar a la pista, on faig una baixada molt poc interessant sobre una neu trepitjadíssima i glaçada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escapada al Tour de France 2011

Col de Spandelles. Un primera entre especials

Hautacam + festa taronja a Luz Ardiden

El Tourmalet per les dues bandes

Fi de festa a Plateau de Beille

 
Free Bike MySpace Cursors at www.totallyfreecursors.com