Escapada al Tour de France. DIMECRES, 13 de JULIOL - Col de Spandelles
![]()
Un primera que s'amaga a l'ombra dels nombrosos fora de categoria que hi ha al Lavedan. I quan dic ombra no és gratuït. Aquest coll és una petita pista asfaltada que travessa un paratge boscós i frondós que garanteix una bona protecció per als dies de molta calor. No és el cas avui, ja que poc abans de començar a pujar ha estat plovent a bots i barrals. Després del trasllat fins a Argelès-Gazost per seguir les etapes pirinenques del Tour de France, sortida in extremis tocades les set de la tarda.
![]()
Aquest desconegut s'enfila si deixem la carretera que puja al Soulor al primer quilòmetre, en un trencant a mà dreta on indica Gez, poblet que queda un quilòmetre i mig més amunt. En travessar-lo cal abandonar la carretera que ens menaria a Sère-en-Lavedan i prendre una desviació a l'esquerra.
La pujada és esglaonada, amb terreny per a tothom. Rampes de fins el 14% que s'intercalen amb trams molt menys exigents i algun fals pla que permet gaudir de l'entorn, que paga molt la pena. La part més exigent està probablement en aquests primers quilòmetres després de passat Gez. Es passen cabanes i alguna casa de camp aïllada i quan desapareixen els vestigis de civilització i trobem les indicacions de diversos circuits de BTT comença la part més fàcil.
Només durant els dos quilòmetres finals, quan descartem una pista de terra que surt a l'esquerra cap al col de Couraduque i un refugi, la carretera torna a enfilar-se ben dreta.
![]() |
| Des de dalt, privilegiada talaia sobre la batalla entre la llum i la foscor |
![]()
La baixada s'ha de fer amb compte perquè el ferm no està per tirar coets, per l'estretor de la carretera i perquè de tant en tant hi ha branques o algun animal de pastura en llibertat. Natura en estat pur i poc trànsit. L'altre vessant comunica amb el Soulor per la seva banda més dura, la de Ferrières, però avui cal girar cua ja que queda molt poquet perquè es faci de nit.
![]()
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada