Comentaris, rectificacions, suggeriments: cicloquel@gmail.com

Marató de París

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alps. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alps. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 de juliol del 2009

Glacier d'Argentière

Malgrat que tinc bastant tocats els genolls i els malucs, la il·lusió per veure els blocs de gel atenua el mal de les cames. Arribar-me fins a l'estació de tren de Chamonix ha estat ja una petita excursió. Quatre parades vall amunt, toca baixar. He d'empalmar amb el telecabina que em pujarà a la Croix de Lognan. En baixar-ne ja veig el glaciar, és aquí mateix, el podria tocar amb la mà, però encara he de superar dos-cents metres de desnivell. Seguint una pista de pendents notables. Molt piano piano. He disminuït bastant la càrrega de la motxilla. Ara sóc un turista més, i sort que vaig comprar el bonus dels remuntadors.

Malgré que j'ai assez malades les genoux et les hanches, l'illusion pour voir les séracs atténue le mal des jambes. M'arriver jusqu'à la gare de trains de Chamonix a été déjà une petite excursion. Quatre arrêts vallée en haut, il faut descendre. Je dois prendre la télécabine qui monte jusq'à la Croix de Lognan. En en descendant déjà je vois le glacier, c'est ici, je pourrais le toucher avec la main, mais je dois encore surpasser deux cents mètres de dénivellement. En suivant une piste de pente notable. Beaucoup de piano piano. J'ai assez diminué la charge du sac à dos. Maintenant je suis un touriste plus, et chancé pour avoir acheté le bonus des remontoirs.
La visió arran del gel és espectacular, barrejada amb un sentiment profund de llàstima per la consciència del retrocès d'aquests glaciars. Fa dues dècades arribaven a fons de vall. Ara cal agafar una cabina i pujar caminant per arribar-hi. El retorn el faig pel camí del Chalet de Lognan, per variar les perspectives. Els torrents condueixen una aigua cristal·lina cap a l'Arve que les dipositarà en el Roina, una centena de quilòmetres més avall.
La vision près de la glace est spectaculaire, mêlée avec un sentiment profond de dommage par la conscience du retrocès de ces glaciers. Il y A deux décades ils arrivaient au fond de vallée. Maintenant il faut prendre une cabine et monter en marchant pour y arriver. Le retour je le fais par le chemin du Chalet de Lognan, pour modifier les perspectives. Les torrents conduisent une eau cristalline vers l'Arve qui les déposera en le Roine, une centaine de kilomètres plus en bas.
Si mai veniu per aquí, sigueu prudents i no abandoneu el camí. Especialment no se us acudeixi caminar per la part de sota els blocs, perquè de tant en tant passa això... Si vous venez ici, soyez prudents et n'abandonnez pas le chemin. Spécialement il ne vous vienne pas dans la pensée de marcher sous les séracs, parce que de temps en temps ceci passe...

dimarts, 28 de juliol del 2009

Lac Blanc


El temps just per menjar i canviar a l'altre cantó de la Vall de Chamonix. Autobús fins a les Praz i telecadires fins a la cota 2385 msnm, a l'estació anomenada Index. Com que l'altitud del Llac és si fa no fa la mateixa que el punt de partida el camí, sempre orientat al nord-est, permet anar fent, amb una visió espectacular de tot el Massís del Mont Blanc. Al principi, el propi cim i, a mesura que s'avança, les Agulles, els Drus, una espectacular perspectiva dels glaciars d'Argentière i de la Mer de Glace, separats pels més de quatre-mil metres de l'Agulla Verda. I finalment, la pròpia Agulla, que sembla emergir de les aigües del Llac.
Le temps juste pour manger et changer à l'autre côté de la Vallée de Chamonix. Autobus jusqu'aux Praz et télésièges jusqu'à la 2385 msnm, à la station appelée Index. Comme l'altitude du Lac est plus ou moines qu'au point de départ le chemin, toujours orienté au nord-est, il laisse faire, avec une vision spectaculaire de tout le Massif du Mont Blanc. Au début, la même sommet et, à mesure qu'on avance, les Aiguilles, les Drus, une spectaculaire perspective des glaciers d'Argentière et de la Mer de Glace, séparés par les plus de quatre-mille mètres de l'Aiguille Verte. Et finalement, cette aiguille, qui semble émerger des eaux du Lac.

Però abans alguns passos feixucs entre el rocallam i una última pujada que fa disparar les pulsacions. Per accedir finalment a la relaxada visió de les fredes aigües que fins fa poc dormien sota el gel. El rodejo per complet, no és gaire gran. I m'arribo al refugi. La panoràmica cap a la banda contrària de la Vall és inigualable.
Carrego aigua en el primer torrent que surt del llac i el segueixo per un camí que baixa bastant dret cap a l'estació de telecadires de La Flegère. A aquesta hora de la tarda, ja no funciona, però això ja estava previst. El que no està previst és el mal de genolls que m'acompanyarà des de pràcticament el llac fins a Chamonix, durant 1500 metres de desnivell, i de fet, que no m'abandonarà ja en la resta de dies que seré a la vora del sostre alpí.
Mais avant quelques passages pesants entre les rochers et une dernière montée que fait augmenter les pulsations. Pour accéder finalement à la relâchée vision des froides eaux que pendant l'hiver et le printemps elles dormaient sous la glace. Je l'entoure entièrement, il n'est pas très grand. Et j'arrive au refuge. Le panoramique vers le côté contraire de la Vallée est inégalable. Je charge de l'eau dans le premier torrent qui sort du noeud et je le suis par un chemin qu'il descend assez droit vers la station de télésièges de La Flegère. À cette heure de l'après-midi, ielle ne fonctionne plus, mais ceci était déjà prévu. Ce qui n'est pas prévu est le mal de genoux que m'accompagnera depuis pratiquement le lac jusqu'à Chamonix, pendant 1500 mètres de dénivellement, et en fait, que ne m'abandonnera pas dans le reste de jours que je serai près du plafond alpin.
Una tortura, baixar de 2300 msnm fins a 800 msnm amb coixera. Només he respirat pujant, en un tros de camí que s'enfilava ben dret cap al misteriós i màgic indret de Le Floria. Una terrassa ambientada com si fos un bar, però abandonada, amb maniquís, i unes vistes genials sobre el Mont-Blanc. I un rètol que diu que aquell lloc és el que qui hi sigui vulgui. Un moment de pau, en tot cas, abans d'arribar ben entrat el capvespre a Chamonix, no sense abans haver gaudit dels darrers rajos de sol acomiadant el Mont-Blanc des del Petit Balcon sud.
Une torture, descendre de 2300 msnm jusqu'à 800 msnm boiteux. J'ai seulement respiré en montant, dans un chemin qui grimpait bien droit vers le mystérieux et magique endroit de Le Floria. Une terrasse ambientée comme si c'était un bar, mais abandonnée, avec maniquíes, et quelques vues géniales sur le Mont-Blanc. Et un écriteau qui dit que ce lieu est ce que celui qui y sera voudra. Un moment de paix, en tout cas, avant d'arriver bien entré la tombée du jour à Chamonix, pas sans avant avoir joui des derniers rayons de soleil renvoyant le Mont-Blanc depuis le Petit Balcon sud.

De l'Aiguille du Midi a la Mer de Glace

L'Agulla del Midi, la punxa de la dreta, des del punt d'inici de l'excursió.
L'Aiguille du Midi, la pointe de la droite, depuis le Plan de l'Aiguille, ou commence l'excursion.

He pujat en la primera cabina que sortia cap a l'Agulla del Midi. L'arribada a dalt és espectacular amb un túnel de glaç com a avantsala a l'exterior. Un cop a fora, la temperatura de dos graus positius, la neu, els alpinistes que tiren més amunt, i les vistes des del 3842 msnm. El Massís del Mont Blanc als peus, i el propi cim, els sostre dels Alps, que es pot mirar de tu a tu.
J'ai monté dans la première cabine qui sortait vers l'Aiguille du Midi. L'arrivée en haut est spectaculaire avec un tunnel de glace comme avantsalle à l'extérieur. Un coup à dehors, la température de deux degrés positifs, la neige, les alpinistes qui marchent plus en haut, et les vues depuis le 3842 msnm. Le Massif du Mont Blanc aux pieds, et la sommet, les plafond des Alps, qu'on peut regarder en face.

De baixada, paro a mig camí i començo l'excursió. És una ruta amb tendència a baixar, ja que es parteix de 2310 msnm i s'arriba quatre-cents metres més avall. Però el desnivell positiu que es va acumulant no és tan mínim com sembla. Especialment, perquè val la pena, a la part final remuntar el collet que mena a la Signal Forbes, a 2200 msnm, des d'on s'obtenen bones vistes aèries sobre la mar glaçada.
Au descente, j'arrête à mi-chemin et je commence l'excursion. C'est une route avec tendance à descendre, puisque on part des 2310 msnm et on arrive quatre cents mètres plus en bas. Mais le dénivellement positif qu'on accumule n'est pas petit. Spécialement, parce qu'il vaut la peine, à la partie finale remonter le col qui mène à la Signal Forbes, à 2200 msnm, depuis où on obtient des vues aériennes sur la mer glacée.


La boira acompanya durant la primera part del camí, sense arribar a cobrir-lo, però produint corprenents efectes sobre les agulles de Chamonix. El camí, anomenat aquí Le Grand Balcon Nord, no és difícil, orientat sempre cap al nord-est, està ben marcat i semblaria estrany poder perdre'l. A més, no és gens solitari, en qualsevol moment hi ha algú a la vista.
Le brouillard accompagne pendant la première partie du chemin, sans arriver à le couvrir, mais produisant des beaux effets sur les aiguilles de Chamonix. Le chemin, qu'on appél ici, Le Grand Balcon Nord, n'est pas difficile, orienté toujours vers le nord-est, il est bien marqué et ne semble possible pouvoir le perdre. En plus, il n'est pas du tout solitaire, à n'importe quel moment il y a quelqu'un à la vue.

Al davant segons es camina la major part del temps, Les Drus i l'Aiguille Verte, apuntant al cel a l'altra riba de la Mer de Glace. Al desviament cap al Senyal Forbes, s'inicia un sender molt estret que es recargola per la muntanya per a grimpar fins a gairebé l'alçada de la qual he començat. La baixada, per tant, empinada fins el telefèric que porta a Montenvers. Devant comme on marche la plupart du temps, Les Drus et l'Aiguille Verte, en visant au ciel à l'autre rive de la Mer de Glace. À la déviation vers le Signal Forbes, un sentier très étroit qui est retordu par la montagne pour grimper jusqu'à presque la hauteur dont j'ai commencé. La descente, par conséquent, en forte pente, jusqu'au téléférique qui porte à Montenvers.


Pel seu escàs desnivell, especialment si s'evita la Signal Forbes, és una excursió que es pot fer en família i amb petits, si estan avesats a caminar.
Dû à son maigre dénivellement, spécialement si on évite la Signal Forbes, c'est une excursion qu'on peut faire en famille et avec des petits, s'ils sont familiarisés à marcher.

Escapada al Tour de France 2011

Col de Spandelles. Un primera entre especials

Hautacam + festa taronja a Luz Ardiden

El Tourmalet per les dues bandes

Fi de festa a Plateau de Beille

 
Free Bike MySpace Cursors at www.totallyfreecursors.com