Comentaris, rectificacions, suggeriments: cicloquel@gmail.com

Marató de París

dimarts, 28 de juliol del 2009

Lac Blanc


El temps just per menjar i canviar a l'altre cantó de la Vall de Chamonix. Autobús fins a les Praz i telecadires fins a la cota 2385 msnm, a l'estació anomenada Index. Com que l'altitud del Llac és si fa no fa la mateixa que el punt de partida el camí, sempre orientat al nord-est, permet anar fent, amb una visió espectacular de tot el Massís del Mont Blanc. Al principi, el propi cim i, a mesura que s'avança, les Agulles, els Drus, una espectacular perspectiva dels glaciars d'Argentière i de la Mer de Glace, separats pels més de quatre-mil metres de l'Agulla Verda. I finalment, la pròpia Agulla, que sembla emergir de les aigües del Llac.
Le temps juste pour manger et changer à l'autre côté de la Vallée de Chamonix. Autobus jusqu'aux Praz et télésièges jusqu'à la 2385 msnm, à la station appelée Index. Comme l'altitude du Lac est plus ou moines qu'au point de départ le chemin, toujours orienté au nord-est, il laisse faire, avec une vision spectaculaire de tout le Massif du Mont Blanc. Au début, la même sommet et, à mesure qu'on avance, les Aiguilles, les Drus, une spectaculaire perspective des glaciers d'Argentière et de la Mer de Glace, séparés par les plus de quatre-mille mètres de l'Aiguille Verte. Et finalement, cette aiguille, qui semble émerger des eaux du Lac.

Però abans alguns passos feixucs entre el rocallam i una última pujada que fa disparar les pulsacions. Per accedir finalment a la relaxada visió de les fredes aigües que fins fa poc dormien sota el gel. El rodejo per complet, no és gaire gran. I m'arribo al refugi. La panoràmica cap a la banda contrària de la Vall és inigualable.
Carrego aigua en el primer torrent que surt del llac i el segueixo per un camí que baixa bastant dret cap a l'estació de telecadires de La Flegère. A aquesta hora de la tarda, ja no funciona, però això ja estava previst. El que no està previst és el mal de genolls que m'acompanyarà des de pràcticament el llac fins a Chamonix, durant 1500 metres de desnivell, i de fet, que no m'abandonarà ja en la resta de dies que seré a la vora del sostre alpí.
Mais avant quelques passages pesants entre les rochers et une dernière montée que fait augmenter les pulsations. Pour accéder finalement à la relâchée vision des froides eaux que pendant l'hiver et le printemps elles dormaient sous la glace. Je l'entoure entièrement, il n'est pas très grand. Et j'arrive au refuge. Le panoramique vers le côté contraire de la Vallée est inégalable. Je charge de l'eau dans le premier torrent qui sort du noeud et je le suis par un chemin qu'il descend assez droit vers la station de télésièges de La Flegère. À cette heure de l'après-midi, ielle ne fonctionne plus, mais ceci était déjà prévu. Ce qui n'est pas prévu est le mal de genoux que m'accompagnera depuis pratiquement le lac jusqu'à Chamonix, pendant 1500 mètres de dénivellement, et en fait, que ne m'abandonnera pas dans le reste de jours que je serai près du plafond alpin.
Una tortura, baixar de 2300 msnm fins a 800 msnm amb coixera. Només he respirat pujant, en un tros de camí que s'enfilava ben dret cap al misteriós i màgic indret de Le Floria. Una terrassa ambientada com si fos un bar, però abandonada, amb maniquís, i unes vistes genials sobre el Mont-Blanc. I un rètol que diu que aquell lloc és el que qui hi sigui vulgui. Un moment de pau, en tot cas, abans d'arribar ben entrat el capvespre a Chamonix, no sense abans haver gaudit dels darrers rajos de sol acomiadant el Mont-Blanc des del Petit Balcon sud.
Une torture, descendre de 2300 msnm jusqu'à 800 msnm boiteux. J'ai seulement respiré en montant, dans un chemin qui grimpait bien droit vers le mystérieux et magique endroit de Le Floria. Une terrasse ambientée comme si c'était un bar, mais abandonnée, avec maniquíes, et quelques vues géniales sur le Mont-Blanc. Et un écriteau qui dit que ce lieu est ce que celui qui y sera voudra. Un moment de paix, en tout cas, avant d'arriver bien entré la tombée du jour à Chamonix, pas sans avant avoir joui des derniers rayons de soleil renvoyant le Mont-Blanc depuis le Petit Balcon sud.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escapada al Tour de France 2011

Col de Spandelles. Un primera entre especials

Hautacam + festa taronja a Luz Ardiden

El Tourmalet per les dues bandes

Fi de festa a Plateau de Beille

 
Free Bike MySpace Cursors at www.totallyfreecursors.com