Aquest és el tipus d'entrenament que fa molts mesos hauria d'haver estat fent, però la neu que no ha parat de caure des del novembre passat ha fet que la bici estigués penjada massa temps al garatge, i ara em vegi obligat a buscar recorreguts suaus per a no malmetre més el genoll. La carretera que surt d'Avinyonet del Penedès i s'endinsa cap a Begues via Olesa de Bonesvalls és una bona opció. Terreny lleugerament sinuós, però sense rampes destacables. Com a inconvenients, trànsit moderadament alt, absència de voral i alguna corva que per al ciclista no, però al conductor li pot sorprendre. I, per suposat, els camions que van i venen de les canteres de pedra.
El genoll es queixa, tot i que ja no és el mal d'Ordino ni dels dies posteriors a la Montsec-Montsec. Al recorregut he trobat uns quants ciclistes, un d'ells a peu. Un veterà a qui tres punxades havien deixat sense recanvis. Em diu que intentarà arribar-se a un restaurant proper i intentarà que algú l'apropi. Va al Prat de Llobregat! Li deixo la meva càmera i me'n torno cap a Avinyonet del Penedès, on he deixat el cotxe, pensant que jo en tenia dues més, però les havia deixat a casa. Així, torno a recórrer el mateix tram de carretera i prop de Begues giro cua i cap al cotxe, afortunadament sense punxar.
Després vaig a veure algú, que fa també mesos que havia d'haver conegut...
Benvingut al món més tronat dels que conecA la tarda, visita al metge i la fisio. El seu consell, com és habitual, repós. Miraré de negociar amb mi mateix per fer-los una mica de cas. De moment, que em vagin fotent canya per posar la cama al seu lloc, que per la meva part ja he renunciat a l'Orbea Road Experience, amb la crono al Coll d'Ordino que tant de gust em venia aquest proper dissabte.







Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada