Comentaris, rectificacions, suggeriments: cicloquel@gmail.com

Marató de París

dissabte, 4 de juliol del 2009

La Montsec-Montsec (tot saltant el Montsec d'Ares)

Buff! Aquesta marxa és nova però promet que agafarà volada entre els més exigents. Són 156 km amb 3100 mts de desnivell, i amb unes temperatures que avui han fregat els 40 graus. Per a fer algunes comparacions, és més o menys el desnivell de la Quebrantahuesos, però amb 50 km menys, és a dir, que les pujades són més dures. Especialment el Coll d'Ares, una antiga pista forestal que han asfaltat i han afegit a les opcions dels ciclistes de carretera. La pròpia web de la Marxa planteja una comparativa interessant amb colls molt més coneguts com La Bonaigua, Bracons o l'Aspin...
Forma part del circuit de l'Alt Pirineu de la Federació Catalana de Ciclisme. Se surt de Balaguer i s'enfila cap a Àger, primera dificultat muntanyenca. Des d'aquí es veu la mola immensa del Montsec i sembla mentida que haguem de pujar fins allà dalt. Després d'un descens realment ràpid, amb carretera ampla i corves poc complicades comença l'ascensió a aquest nou colós del ciclisme a Catalunya. Són 14 km amb una mitjana del 6-7% amb quilòmetres sencers mantinguts sobre el 8%. Força dur, la veritat. La baixada és complicada. Estreta amb molts punts amb grava i corves molt tancades. Al final, s'arriba al Pont de Muntanyana, a la Franja de Ponent, administrativament l'Aragó. En aquest punt comença el Coll de Montllobar, que ens mena a Tremp, i començo a sentir els primers símptomes de cansament i al genoll una molèstia contínua que fa ferum de tendinitis.
Arribats a Tremp toca agafar una sèrie de carreteres secundàries que encaminen la tornada a Balaguer, però cal pujar abans l'Alt de Fontllonga. Uns sis km sobre el Pantà de Camarasa, que després de la que portem a sobre i amb la temperatura que fa a aquella hora tan central es fan insuportables. D'aquí a Balaguer, trenta km més sobre un terreny més còmode, i en el meu cas, en solitari.
Arribo al límit de les meves forces. Feia temps que no apurava com avui. Un 9 per a l'organització que servia aigua fins i tot des de les motos. I no és un 10 perquè als avituallaments vaig trobar a faltar que la beguda estigués més freda. L'atenció a l'arribada immillorable. Mil gràcies a l'Aida, la metgessa pels seus consells i atenció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escapada al Tour de France 2011

Col de Spandelles. Un primera entre especials

Hautacam + festa taronja a Luz Ardiden

El Tourmalet per les dues bandes

Fi de festa a Plateau de Beille

 
Free Bike MySpace Cursors at www.totallyfreecursors.com