Fi de festa a Plateau de Beille

Voeckler aguantant el maillot groc

Escapada al Tour de France - DISSABTE, 16 de juliol - Plateau de Beille

Després d'un trasllat més llarg que no havia previst, vaig aconseguir plantar la tenda en un càmping a les tantes, als afores d'Aix. Afortunadament eren una mica flexibles respecte els horaris de cuina francesos, que ja em veia amb uns fruits secs com a única ingesta després dels dos Tourmalets. 

Última etapa dels Pirineus, dissabte i a prop d'Andorra. Resultat, el que a Luz Ardiden eren bascos aquí són catalans. Encara que hi ha gent de tot arreu.

L'etapa que havia de veure una mica més dinamitada la carrera, amb sis ports, no molt durs fins a aquest últim, però un puja i baixa continu, en definitiva. Doncs no, altre cop toca veure'ls passar junts. 

Sort de Samuel Sánchez, a qui hem tingut l'oportunitat de veure destacat, tot i que aquest cop no li ha servit per a fer-se amb l'etapa.
El més interessant en aquests casos és centrar-se amb l'ambient, festiu, de l'afició que mou aquest espectacle arreu. No hi ha un esdeveniment esportiu a tot al món capaç de combregar tants espectadors en directe.
I en l'ascensió en sí. Un port molt dur al principi, que després modera tot i que tampoc no molt i no té fins als darrers tres kilòmetres la part assequible que permet gaudir de les belles panoràmiques d'alta muntanya que ens hem guanyat.

Una anglesa engrescada perquè aquest ha tocat God save the Queen

I una baixada difícil d'oblidar. Mentre anava fent entre els altres aficionats ciclistes em va passar Cyril Gautier de l'Europcar, amb un compant al darrere. Vaig veure que parlaven amb una moto de l'organització i que es posava a obrir camí. Em vaig llençar darrere d'ells com no he fet mai, i uf, quin plaer!

Fins a poc abans d'arribar de nou a Les Cabannes, on vaig tornar al planeta dels ciclistes humans, en trobar-me amb aquesta acumulació d'aficionats.

altimetria de Plateau de Beille (ramacabici)

Vídeo de Perico Delgado en què sortim, quan començàvem a pujar: