 |
| Les vinyes del Penedès, amb el teló de Montserrat. |
Inesperat (tenia pensat anar a caminar amb un amic que s'ha lesionat) i improvisat llarg recorregut que, si fa no fa, encercla les comarques que reivindiquen la Vegueria Penedès. Una vasta extensió de terreny amb les vinyes com a dominant, que va de Montserrat al mar, i, en el cas que us explico, viceversa.
Primera part suau, sempre amb tendència a baixar, fins a Martorell. Remuntada pels falsos plans de la carretera de Gelida, un clàssic del cicloturisme, on el pas de grups de ciclistes és una constant, especialment en diumenge. Pas per aquesta població i davallada fins a Sant Sadurní d'Anoia. A la capital del cava m'encigalo i en comptes de seguir fins a Vilafranca, em trobo als peus de la pujada als Cassots, així que cap amunt s'ha dit.
 |
| Entrada a Sant Sadurní d'Anoia |
Superat aquest coll de cinc quilòmetres, vaig a petar a la N340, la carretera de l'Ordal. La prenc en direcció a la capital penedesenca, ara sí, però hi passo pels exteriors. He decidit que, ja que he arribat fins aquí, faré una visita a un dels indrets més pintorescos de la zona: el pantà de Foix i el poble de Castellet i la Gornal, on aprofito per fer parada i fonda.
 |
| El castell de Castellet i La Gornal, sobre el pantà de Foix |
 |
| El mar, des de Calafell |
Tan a prop del mar, tan a prop del mar... Au, i per què no? Seguim. Carretera del pantà fins a Cubelles i ressegueixo la línia de costa, amb un empipador vent de cara. Cunit, Calafell i El Vendrell, ja en comarques tarragonines. Déu n'hi do, si m'he allunyat. Ara convé ja anar tornant. Enfilo la carretera de Santa Oliva fins a Sant Jaume dels Domenys.
 |
| Vent a favor |
El compta-quilòmetres marca 120, així que deixo el coll de les Ventoses per una altra ocasió, i prenc la carretera de La Múnia cap a Vilafranca. Seguint els consells que m'han donat fent un cafetó, trenco per un camí asfaltat que mena a unes bodegues, i d'aquí a Pacs del Penedès. Segueixo entre vinyes i finalment surto de nou a carretera, ara cap a Guardiola de Fontrubí.
 |
| Sempre entre vinyes |
Un rètol m'avisa aquí que 34 kilòmetres em separen d'Igualada, així que li faig cas. En principi, la idea era seguí fins a Fontrubí, i d'aquí a Sant Joan de Mediona. M'estalvio un bon tram de pujada, doncs. El problema de l'opció que prenc, comprovo més endavant, és que reculo fins el Pla del Penedès, i després no queda altra que la C15, vetada a les bicicletes. En conseqüència, he de seguir per la via 'pestossíssima' de servei.
Tampoc no m'escapo d'una estona de pluja i així arribo a Capellades. M'atanso a Castellolí, on paro a 'repostar', i afronto el coll del Bruc per remuntar fins a la falda de Montserrat. Al final, un itinerari de 181 km teixit literalment sobre la marxa.
Sortida realitzada diumenge, 14 d'octubre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada