Montserratina. Quan el vent s'endugué la temporada 2012

Com cada any, moltíssima gent pujant a Montserrat

Realment no era un dia per sortir amb la bici, i menys per carretera. Ratxes de vent de fins a 75 km/h que en més d'una ocasió ens van fer patir per mantenir l'equilibri sobre les rodes de la primeta. Davallada notable de les temperatures, per sota dels 4ºC a les 10h del matí, set graus menys que el dia anterior. Tot i així, la Montserratina és una tradició, que s'esdevé cada any l'últim diumenge d'octubre i que serveix per tancar la temporada de la majoria de clubs cicloturistes. 

Grups i més grups al pas per Monistrol

I tenint-ho tan a prop... Així que corbes de Collbató avall per arribar a l'esplanada de l'aeri i encalçar aquí la c55 fins a Monistrol, on he quedat, previ pas per la màquina de cafè d'un dels bars per escalfar una miqueta el cos, que ja s'ha quedat fred en aquest petit tram.

Dia fred i ventós, però cristal·lí

A més, avui estreno bici. Bé, no exactament. Fart d'esperar una oportunitat que no arriba per a canviar-la, l'he modificada. Em trec de sobre el triple plat, que ja tocava i el reemplaço per un compact. A Montserrat ja en gaudeixo, el 34 és el punt d'equilibri perfecte entre el 30 i el 39 que feia servir fins ara. El 50, en canvi, de moment trobo que em queda curt. També he jubilat l'antic manillar i l'he substituït per un de més modern, també tipus compact, amb la corba més tancada i les manetes més a prop, i la potència també nova. 

Així que, cofoi amb les millores de pobre, iniciem la pujada xino-xano, sense pressa però sense pausa, que abans de les 10h hem de ser dalt. Recollim el pin commemoratiu - ja en col·lecciono uns quants - i baixem no sense abans saludar l'únic conegut amb qui em creuo, l'incombustible Àlex Roca, de la Pobla. 

El marc de la Montserratina oferia aquest any un aspecte immillorable.

En la baixada, trenquem per la pista de la Calzina cap a Marganell, on tombem cap a Castellbell i el Vilar, i coincidim altre cop amb l'Àlex i el Frederic de La Pobla de Segur, per atansar-nos altre cop a Monistrol, on ens separem. Jo refaig el camí per les corbes de Collbató, vencent un vent terrible a la sortida d'alguna d'elles.