T'havia de dir adéu

No podia deixar que marxessis sense un comiat. Potser no t'ho mereixes, perquè enguany has estat coquina i has vingut a deshora, però sóc conscient que si hi fossis sempre no series tan especial.

Sé que la primavera t'altera. Vols veure món, sortir del niu, lliscar pels prats, recórrer valls. T’he d’avisar que se't pixaran a sobre, et retindran, t'utilitzaran per a netejar cossos bruts i suats, màquines greixoses. T’abocaran la merda que sobra del negoci del diner. Tu ens regalaràs la vida, regaràs la terra i amb aquesta els fruits que ens han d’alimentar.

I finalment coneixeràs el mar, la teva última ambició, el final del teu viatge. Serà només un amor d'estiu. Hi arribaràs amb tanta embranzida que li pujaran els fums. S'escalfarà i llavors fugiràs. Volaràs cap al cel buscant la llibertat.

I d'aquí a pocs mesos, quan els dies es tornin altra volta curts i tristos, i freds, més o menys puntual, generosa o sòbria, 

tornaràs.

 

Últimes baixades

Que sí que no. I que per què no? Esquiar en aquestes dates és tot una declaració d’amor. La calor les últimes setmanes ha reduït notablement la blancor de les muntanyes, però el lleuger refredament d'aquests dies ha retornat el regel a les nits del Pirineu. Encara em queden forfets de la promoció del llibre de Temps de Neu. Llàstima d'hivern perquè els podria haver aprofitat tots.

Neu dura com un glaçó a primera hora. Horari d'”estiu” a l'estació. De 8:30h a 15:30h. Vaig fent a mida que el sol va il·luminant les pistes, transformant la neu molt ràpid. 10.25h s’ha acabat el bròquil a la part baixa. Uns nuvolets aïllats permeten que el canvi en altitud sigui més progressiu.

Ja és tard per córrer a pistes. Però amb la neu humida i pesada les cames treballen fort. Cremen. 13.30h això s’acaba. A dalt costa, a baix és quasi inesquiable. Al final em regalo una entradeta en una pista negra tancada però suficient innivada. Un últim plaer d’esquí lliure per tancar la temporada.

Aquí un que em recorda
que ja no som a l'hivern

Massa kilòmetres en cotxe però esquiant de franc, paga la pena? A la vall de Boí, sí. Per poder dinar en una terrasseta en màniga curta amb vistes al romànic de Taüll, i gaudir pel camí de tot això:

Taüll, Patrimoni Mundial de la Humanitat

Prop d'Igüerri

Festival de voltors (o trencalossos). Si algú els sap distingir que m'ho digui

Baixant al Pallars des de Gotarta

Bones vacances!