Sant Jeroni, des de Collbató

Sortint de les últimes cases del carrer Pau Bertran, s'agafa el camí de la Vinya Nova per abandonar-lo poc després, a la primera drecera a mà dreta (rètol de prohibit cotxes). És el camí Vell de Collbató al Monestir, el més utilitzat fins el segle XVIII per accedir al monestir. Al poble hi havia un servei de cavalleries que al preu de vuit rals (hauríem de dividir una moneda d'un cèntim en trossos petits) llogava el transport que en dues hores recorria el camí fins el santuari. Encara avui es conserven trams d'empedrat.

Surt el sol. Fa menys fred que el que esperava. El camí es va enfilant fent diverses giragonses en què es guanya alçada i amb això s'obtenen bones vistes sobre Collbató els camps que el separen del Bruc. I sí, també de l'extensió de les zones residencials.

Collbató

Per pujar a Sant Joan pel dret cal abandonar el camí Vell, en una bifurcació senyalitzada. En cas de seguir pel camí, s'arriba al pla de Sant Miquel i d'aquí es davalla al Monestir.

El nou camí és més estret. Puja fent alguna zeta, ateny un parell de collets consecutius, i ben aviat ens mostra l'ermita de sant Joan Baptista.

Un cop superat el desnivell que ens hi separa es davalla de forma força evident cap al pla de les Taràntules, on hi ha l'estació superior del funicular. Allà, un senyal anuncia 1h25' per arribar a Sant Jeroni, però és exagerat. De fet, un parell de minuts després trobem un nou rètol que diu 1h.

El camí és fàcil, condicionat i protegit de quasi tot, menys de les pedres que poden fer baixar les cabres. En una mitja hora, s'arriba a la cruïlla amb el camí que ve del pla dels ocells després d'haver superat uns 1350 graons, partint del Monestir. Vint minuts després s'assoleix el cim, a tocar del qual trobarem un mirador amb barana protectora i una taula d'orientació.

Fent la tornada pel mateix camí es fan 16 kilòmetres i s'acumulen un miler de metres d'ascensió.