El Montsant. Allà on l'alquímia va ser possible.

Anul·lada la sortida prevista per fer el primer cim de la temporada amb esquís de muntanya, ens queda caminar i en un primer moment la idea era anar vora Oliana, però les previsions de pluges (que no neu) ens obliguen a un nou canvi d'última hora i acabem al Montsant. On per arribar cal recórrer carreteres interminables que semblen budells de la de corbes i recargolaments que arriben a fer. La contrapartida és un paratge on el soroll, tal com l'entenem de forma negativa, no hi té lloc.

Diuen que els alquimistes eren enigmàtics personatges que dedicaven la seva vida a trobar la manera de depurar el plom per convertir-lo en or. A simple vista sembla una enorme metàfora, però no en sé gaire cosa més. Només que avui, al Montsant, la metàfora s'ha materialitzat davant nostre. Ha calgut una jornada sencera de caminada, per no anar enlloc més que al punt de partida, i al mateix temps tornar de lluny. Però al final hem pogut veure el plom convertit en or.

El grau de Salfores

 Des de La Morera de Montsant, poble situat sota els cingles de la Serra Major, cerquem en els rètols la direcció que ens ha de portar cap al grau de Salfores, un pas estret i aeri per la cinglera, equipat amb un cable a la roca per a fer-lo més segur. Seguim marques de PR. El camí puja fort i arribem al pas després de superar una petita canal rocallosa.

Després de contemplar les cabres que habiten entre aquestes parets i la cartoixa de Scala Dei des de les alçades, carenegem i aviat ens trobem davant del racó de Missa, una sorprenent línia de cingleres que fa les delícies dels escaladors.

Remuntem un torrent i seguim com si vulguéssim anar en direcció a La Cogulla, un dels cims del Montsant. Però aquí empalmem amb l'itinerari número 3 del Parc, que ens endinsarà en un bucle per baixar fins al pantà de Margalef per remuntar més tard i tornar on som i fer, llavors sí, el cim de La Cogulla. Però això serà hores més tard.

Un arc de Sant Martí a l'horitzó que confirma que hem fet bé venint cap al sud.

Descendim per una baixada rònega i de seguida arribem a un dels tresors naturals del Montsant, la cova del Teix, que en realitat és una enorme balma, acompanyada d'un teix mil·lenari.

Després seguim descendint endinsant-nos en el barranc de la Taverna, durant força estona fins a arribar al pantà de Margalef, que recull les aigües del riu Montsant. L’excursió es podria completar fent una visita a la Cova de la Taverna, però cal anar equipats amb frontals i casc i dedicar-hi un mínim d’una hora. Dinem vora el riu, on comença en realitat l'itinerari que resseguim. Nosaltres ens hi hem afegit a la part alta.

  

Després fortes pujades per la zona de la Rovellosa i per damunt dels serrets ens permeten divisar una magnífica panoràmica de la gran quantitat de barrancades que s’originen en aquesta part del massís.

Passem per La Cogulla i retornem a la carena per a partir d'aquí refer el camí del matí.