Aspin + Hourquette d'Ancizan + Le Tour

7 de juliol de 2013

Aquesta vegada he encertat de ple on veure passar el Tour. Unes cerveses en una nit estelada, després d'haver pujat el Tourmalet i la pròpia Hourquette en sentit "contra-cursa". Un gran ambient de festa al port, i fins i tot petits focs artificials. Al matí, ha sigut obrir la tenda i trobar-me les muntanyes amb aquella llum de primera hora i m'han entrat unes ganes terribles de menjar-me-les.

Espectacular paratge, només obrir la cremallera de la tenda.

Deliciós descens mentre la bucòlica Hourquette d'Ancizan es va despertant, i amb ella la munió de tendes d'acampada, furgonetes i caravanes. Arribat a La Payolle, enfilo cap al col d'Aspin per la seva banda més suau, que el Tour sol catalogar com a segona. Són els darrers cinc kilòmetres els que es mantenen sempre entre el 7% i el 9%. El dia és magnífic i el Pic de Mieidia de Bigòrra (Pic du Midi en francès) treu el cap altiu sobre les muntanyes súbdites properes. 

El Pic de Mieidia de Bigòrra 

Al Col d'Aspin

Coronat el col d'Aspin, descens espectacular i tècnic, pel vessant més dur, que el Tour cataloga com a primera categoria perquè no és més llarg, que si no, seria un Hors Categorie en tota regla, ja que té uns percentatges molt exigents.

Bona senyalització

Finalitzada la baixada, arribada a Arreau i curta remuntada fins a Guchen, on m'espera el meu germà, que ve de veure l'etapa del dia anterior a Ax 3 domaines.

Arreau, cruïlla de colls i de rius.

L'inci de la Hourquette. 

Ens reunim al voltant dels cafès, abans d'atacar, molt dolçament, la Hourquette d'Ancizan, l'últim primera categoria que pujarà avui el Tour de França. Pugem molt xino-xano, xerrant, fent fotos, i rient.

Sympa!

Grans vistes sobre la vall de Saint-Lary

Pugem tan tranquils que a dos kilòmetres de coronar, començo a intuir què passarà. I, efectivament, el meu germà, un pigmeu de talla Purito, més fresc que una rosa, decideix que toca jugar als ciclistes, i acceleració per aquí, palet per allà, aconsegueix treure'm de punt. I a sobre el públic esperonant-lo. Graciosets...
Però bé, molt bé, molt divertit.

Primera cervesa al bar de dalt del coll. I descens cap al cotxe, estratègicament situat just en un punt on els ciclistes hauran de remuntar sobtadament prop d'un kilòmetre gairebé al 7%. Un bon lloc on veure com baixa aquesta gent i la força que tenen per arrencar quan la carretera torna a picar amunt.

El vessant per on baixaran és molt més diàfan que el que hem pujat

A més, al costat d'un riu on refrescar-se i d'uns bascos que acaben convidant-nos a un gran plat de paella. Els bascos, la millor afició del món.

Dan Martin, camí de la victòria a Banhères de Bigorra

I per basc, Haimar Zubeldia, que s'atura davant nostre i es permet uns emotius minuts amb la seva família i grup d'amics.

Haimar, amb la família i amics.