Brevet 200 km de Manresa

Un clau en treu un altre. Així que què no farà amb una espina. L'espina clavada és La Pallaresa que no vaig acabar. Així que m'imposo com a càstig participar al Brevet de 200 km de Manresa, per segona edició consecutiva. En realitat, em ve de gust. Una altra tirada llarga, però aquest cop prenent-s'ho d'una altra manera, amb més calma. Tot el dia per endavant per anar cobrint kilòmetres i segellant el carnet de ruta als controls indicats.

Manresa. Primeres pedalades.

Enguany se surt a un ritme més reposat que no pas el passat, afrontant les rampes suaus però continuades que menen a Fonollosa des de Sant Joan de Vilatorrada. A la baixada cap a Calaf trobem la boira que ens refreda, tot i que el dia transcorrerà sota una temperatura ideal per a pedalar, i un cel ras. Passem Calaf i el grup que segueixo es queda en un bar. M'estimo més seguir. Com l'any passat, faré el cafè a Torà, ja superada la primera cinquantena de kilòmetres.

Camí de Fonollosa

Reprenc camí i al cap de poc m'enganxa la grupeta del CN Terrassa, al sí de la qual arribo a Vilanova de l'Aguda i començo la segona ascensió, de pocs kilòmetres i rampes molt dretes, que desemboca a la C14, la carretera que ve de Pons i va cap a Andorra. Segello al primer control i encalço aquesta via, que ens reserva els kilòmetres més perillosos de la Brevet. Una baixada vertiginosa amb els cotxes passant a mil per hora. Afortunadament, només són quatre mil metres abans d'abandonar-la per endinsar-nos en una pista forestal asfaltada que ens entretindrà durant una trentena de kilòmetres, abans de sortir a uns tres kilòmetres de la collada de Clarà. Un cop coronada, descens cap a Solsona i nou punt de control. Som al km 110.

La Segarra i l'Alta Anoia, encara embolcallades per la boira. 

Solitud.

Sortint de Solsona, pugem el coll de Torregassa, i després iniciem una carretera de tobogans amb tendència a baixar però amb "repetxons" duríssims que ens conduirà a Sanaüja, al km 140. Quinze mil metres de pla ens situen al tercer control, a Castellfollit de Riubregós. 

El coll de Torregassa

Castellfollit de Riubregós. Tercer control.

Sortint d'aquest últim control formem un bon grupet. No som molts, però som un bon grupet. Parlem, anem a ritme, i pel camí arrepleguem un altre ciclista que s'ha quedat sense càmeres de recanvi i ha punxat per segon cop. Li deixo una de les meves i seguim. Impressionant. El company en qüestió no havia passat mai de cent kilòmetres en bici i es planteja fer la París - Brest - París de l'any vinent!

Entre Enfesta i Saló

Passat el pont de Saló, el terreny és favorable i ens mena a la C55, on toca remuntar un doble carril fins al viaducte i túnels de Súria. Seguim per la general fins a l'entrada de Manresa, i poc després ja som al local de la Penya Ciclista Bonavista, on segellem per últim cop. Carnets que es queden per enviar a París, on els validaran. Al final vuit hores i vint de pedalada, més de nou hores reals, i una satisfacció que esborra el regust de la Pallaresa.