En BTT al voltant de Castellolí

Una volta d'una trentena de kilòmetres amb un miler de mts de desnivell per a fer una ingerència a Montserrat. Sortint de Castellolí, el petit poble que a diari alimenta camioners i viatjants abans de ser engolits ells mateixos pel túnel del Bruc, prenem la pista que puja a la masia de can Tardà, previ pas per la font del mateix nom. La pujada fins aquí ha estat molt suau i per una pista recentment arranjada. Un xic més endavant arribem a un parell de masos, trobem un rètol que diu equibruc i aquí trenquem a mà dreta per atènyer la pista que puja de Maians a la Guàrdia. Nosaltres en realitat ens hem encigalat una miquetona i hem anat a visitar alguna casona rural més.

De nou a la pista remuntem fins al nucli de Sant Pau de la Guàrdia i des d'aquí seguim el camí de la torre en ruïnes fins que trobem un corriol a mà esquerra. Com a referència: si arribem a un petit cementiri és que ens hem passat i haurem de recular uns metres. El corriol desemboca en una pista que sembla que no però va picant i es fa feixuga, fins que mor a la carretera, un parell de revolts abans del coll de can Maçana, on ens dirigim. 

Abandonem de nou l'asfalt a l'immens pàrquing i passada la tanca que impedeix l'entrada de vehicles motoritzats, triem el camí de l'esquerra per pujar al collet de Guirló, una pujada molt dura, però de no  més d'un km, que té en Sant Pau Vell una opció per complementar-la amb un corriol molt dret. La baixada és de les d'anar amb compte, fins que arribem a una cruïlla que distingirem clarament per tenir una tanca. Cruïlla de quatre camins. Prenem el de l'esquerra que ens durà si no abandonem la pista principal fins a El Bruc, just darrere l'escola, i on en qualsevol dels seus múltiples establiments de restauració podem recuperar forces.

Enfilem de nou en pujada, saludem el Timbaler i anem a buscar el lateral de l'autovia. Legalment hem de remuntar fins a l'Hotel del Bruc i creuar pel pont a l'altra banda de l'A2. Allà hi ha una esplanada d'on surt una pista en forta baixada, que prenem. La baixada es manté sempre per la pista principal fins que en un revolt fem un canvi de vessant i afrontem una dura pujada. Al final d'aquesta podem triar entre una pista que surt a mà esquerra en baixada i que passa per les ruïnes de Sant Miquel o seguir per la que som, que passa sota el viaducte de l'autovia. Totes dues conflueixen a la benzinera del túnel. Seguim per la pista que surt passada la benzinera i que remunta fins el coll del Bruc. Baixem cap a Lleida per carretera però sortint del primer revolt trobem una pista a la dreta, indicada amb els senyals del camí de Sant Jaume. Aquesta pista talla pel dret literalment la carretera que va fent revolts. Un cop a baix, queda un tram de 200 mts en baixada per autovia fins a la sortida de Castellolí. Ens cal trobar una alternativa. En abandonar l'A2, just abans de creuar-la per un pont elevat, trobem una pista que ve d'on a nosaltres ens hagués agradat saber i va fins a Castellolí. Al segon mas, cal prendre el camí de la dreta.

pd: s'ha mort la càmera del mòbil (nokia, diguem-ho tot) i per això no hi ha fotos
pd2: el company de fatigues me'n passa una

Matí magnífic al coll del Bruc. El dia no podia quedar sense fotos!