L'hivern es reivindica a l'Aran

El Montcorbison

Amb un petit cop de geni, l'hivern es reivindica. Encara que només a cara nord, un front actiu mogut per vents arrauxats aporta alguns centímetres de neu a les muntanyes, ben seques fins a aquesta setmana. A l'Aran, vessant atlàntic, les muntanyes desapareixen la tarda de dissabte sota l'embolcall dels núvols per aparèixer a estones de diumenge lluint una blancor que enguany és cara de veure.

Al coth deth Portilhon, precioses estampes, insòlites pels que hem descobert aquestes rampes en estacions més càlides i sobre rodes primetes. La màquina llevaneus treballant i algun cotxe patint més del compte en els revolts de la part més elevada.

 

El coth deth Portilhon

La Val deth Thoran. Un racó desconegut. 

Un gran descobriment, un racó més aviat oblidat pels sudpirinencs, que habitualment ens movem en el triangle que formen el túnel de Vielha, Vielha, i el Port de la Bonaigua, i que quan baixem cap al nord (què estrany se'ns fa, oi) passem de llarg cap a la frontera. Poc abans d'aquesta, a Pontaut, trobem un indicador cap a Canejan.

Refugi dera Honeria

La carretera remunta suaument el curs del arriu de Toran i desemboca al refugi guardat dera Honeria, punt de partida de diverses excursions i d'una ruta en BTT que en el mateix indret us poden indicar. Hi passa el sender de gran recorregut GR-211 i  és al peu de cims com el Tuc de Cabrera, Pic de Canejan, Mauberme, Pic de Serra Alta, i a unes tres hores dels estanys de Liat. El paisatge esdevé hivernal sense pal·liatius a poc que guanyem alçada, prèviament superats els pobles de Canejan i Sant Joan de Toran.

Arriu de Toran