Setmana estranya aquesta. Canvi d'horaris, canvi de tasques, canvi de temps... i l'oportunitat per a gaudir uns dies del retrobament amb la canalla de vuit a onze anys. És a dir, que encara no han aterrat en aquell convuls planeta anomenat adolescència. Matí esplèndid per a treure'ls a pedalar. Sortim amb 34 nanos en direcció al Congost de Manresa per a enfilar en direcció a Suanya i a partir d'aquí atansar-nos al gorg blau.
Com una petita marxa neutralitzada, amb els que sempre van al davant i que estan desitjant que accelerem una mica qui sap si emulant algun ciclista o somniant que van amb moto. Amb els que van al darrere sent feliços d'una altra manera. Amb els anoracs amb què surten de casa al matí (sota zero) i que els fan enrogir quan han d'enfrontar-se a un tram de pujada. Amb reiterades sortides de cadenes, algun que altre aterratge forçós i alguna trapelleria que no hem acabat de veure.
Una sortida diferent amb la bici... i currant, que és millor encara. I ja que havia carregat la bici al cotxe, a la tarda he complementat fent una trentena més de quilòmetres per terreny mixte pista-asfalt. per la zona de Rajadell. Que els que tenim més edat, vist com els agrada als petits la bici, ja cal que anem mantenint-nos. Que pedrera no només hi ha can Barça!
![]() |
| Rajadell |








Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada