Provant el fons

A prop d'Òdena

MONTSERRAT - IGUALADA - CASTELLFOLLIT DEL BOIX - MANRESA -MONTSERRAT

Després de resoldre els dubtes d'ahir sobre com aprofitar aquest esplèndid diumenge (l'hivern és multidisciplinar), em vaig decidir finalment per sortir amb la BTT. Però volia estar-m'hi hores, i descobrir pistes que no coneixia. Descarrego un track de la web de cicloide [ruta]. Són una vuitantena de kilòmetres, que segueixo en sentit invers al descrit, empalmant amb la ruta al coll del Bruc i retallant-la una miqueta per evitar l'entrada a Manresa. Al final m'han sortit 86 km amb 1800 mts d'ascensió acumulada, recorreguts en 5h45'. El temps és en moviment, ja que a aquestes alçades de temporada un es permet un parell de bones parades, la llesca amb pernil, la cerveseta i el cigaló. I a més així tinc aquella sensació que m'encanta de passar el dia a sobre de la bici.

El castell de Castellolí

Baixo cap a Igualada per la pista (gr) que passa per Cal Muset, Can Jaume Bruguers, però abans de passar per aquesta masia, prenc una desviació de 500 metres per visitar el castell de Castellolí.

Abans d'Igualada he de passar per Òdena, encara que al casc urbà no s'arriba a entrar. Vaig a petar al costat de l'A2 i entro a Igualada pel polígon.

Aquí prenc una pista que ja coneixia i que està força transitada de caminadors, ciclistes i algun que altre corredor.

Can Jaume Brugués. Al fons, Igualada.

No són els Pirineus, però està bé.

La pista és primer planeta però després s'enfila decididament fins a la serra de les Maioles, on hi ha els molins eòlics. Coincideixo amb els participants de la duatló d'Òdena, que afronten les rampes dures de l'última part de l'ascensió.

A partir d'aquí una suau baixada i després terreny de tot una mica fins arribar a Castellfollit del Boix. Parada i fonda. Bé, fonda no, però una mica de teca, sí.

Sortint del poble, un rètol marca 17 kilòmetres fins a Manresa. Pràcticament tot, baixada. En realitat seran algun menys perquè abans d'arribar al Suanya, trenco per recuperar el track a l'alçada de la riera de Sant Salvador de Guardiola per remuntar-la durant una bona estona. A partir d'aquí no hi ha treva, sóc en el punt més baix de la ruta i he d'arribar al més alt. 

La riera de Sant Salvador ofereix raconades sorprenents

És una pujada d'aquelles que empipen una mica perquè l'altímetre puja a poc a poc i de sobte trobem una baixada ràpida però dreta que el torna a posar a lloc. Sempre entre 280 i 320 msnm. L'objectiu està a 710, així que com més estona passa sense retallar gaire cosa, més duresa hi haurà al final. Fins que es creua la riera i llavors sí que enganxo una pista que puja més decididament, encara que es deixa fer. Així fins que s'arriba a la carretera de can Maçana, que es segueix durant uns 300 metres, per tornar a abandonar-la i afrontar la segona part de l'ascensió. Aquí sí que hi ha rampes de consideració.

Arribant a Sant Pau de la Guàrdia em desvio de la ruta per última vegada per atènyer el coll de can Maçana i poder finalment baixar una estona. Al final, m'han sobrat un parell d'horetes de sol. Objectius assolits.

Km. 30 (Montserrat, molt lluny) - Km. 56 (encara lluny)

Km. 72 (més a propet) - Km. 82 (per fi)