Les tres comarques. O els dos rius

Pont entre pont, a Martorell.

Sí, el títol és una paròdia a escala de la tres nacions, que finalment vaig descartar per raons de butxaca i de cames, suposant que durant la setmana un munt de blocs obririen amb el titular de la tradicional marxa ceretana. 

Per la meva banda, un recorregut més modest i casolà, pedalant entre el Baix Llobregat Nord, l'Alt Penedès i l'Anoia.O el que és el mateix, resseguint primer el Llobregat i virant a continuació per remuntar l'Anoia.

Sortida cara avall, que és el més recomanable quan fa dies que no rodes, fins a la capital nord-llobregatenca, Martorell. A partir d'aquí enfilo la carretera de Gelida, un clàssic cicloturista, però que avui m'avorreix sobiranament.
Trenco la rutina en un imprevist afegit a la ruta, i em decideixo a pujar la Creu d'Aragall, un coll curt que s'enfila dret a l'inici i acaba més irregular. A poc més d'un quilòmetre de dalt, hi ha una font amb aigua ben fresqueta que s'agraeix.
Descens pel mateix camí i tornada a Gelida, i des d'aquí a Sant Llorenç d'Hortons, amb parada per esmorzar.
Un entrepà més gran del que era d'esperar, la cervesa i el cafetó, provoquen un canvi en mi i passo del tedi que em tenia apaivagat a anar passat de voltes. De sobte començo a rodar amb una ràbia inusitada i les pulsacions en la banda més que alta.
Tot i això no em rebento, i encara gaudeixo d'aquest sobtat revulsiu que em fa anar amb el ganivet entre les dents. Pas per Piera i sota l'Abric Romaní de Capellades, per dirigir-me a la Pobla, sota el castell de frontera de Claramunt. Poc després afronto la segona ascensió del dia, el coll del Bruc, porta d'entrada a Montserrat des de l'Anoia.

El riu Anoia