Noranta-tres dies

Passat Prats de Lluçanès, a la carretera de Navàs

Noranta-tres dies i quinze hores dura l'estiu que tot just estrenem. Tres mesos en què els dies llargs i les vacances per uns o l'absència de feina per d'altres donen molt de joc per no parar. Amb aquesta filosofia he inaugurat jo l'estació de la calor, amb una ruta que m'ha quedat força ben parida. Si voleu una circular des de Manresa, d'una mica més de cent kilòmetres, i amb alguna part dura, preneu nota.

Sant Fruitós de Bages

Sortida en direcció a Sant Fruitós de Bages. Abans d'arribar-hi, pateixo una punxada. En realitat la roda va perdent aire molt lentament, però aprofito el pas per una benzinera per a canviar la càmera allà, i així m'estalvio haver d'inflar amb la bomba de mà. Segueixo en direcció a Navarcles, però abans em desvio per la carretera del Pont de Cabrianes per arribar-me a Artès i d'aquí a Avinyó. 

Avinyó

Són les quatre de la tarda i fa molta calor. Ara toca una bona remuntada fins el Lluçanès. La carretera s'enfila especialment abans de Sant Feliu Sasserra. D'aquí a Prats, el paisatge canvia i ja es nota en la vegetació l'altitud guanyada. Delicioses carreteres altiplaneres, en especial després de tombar cap a Navàs i abans d'assolir Sant Joan de Pinós. Terreny trenca-cames previ a la baixada llarga que mena a la població riberenca del Llobregat. Busco un bar. Necessito reposar forces. Un entrepà que havia de ser de llom, però que acaba sent de bacó - què hi farem - una cerveseta i unes olives. Carrego tots dos bidons amb aigua ben freda, ja que m'he ventilat la isotònica en els 65 km que porto a les cames. 

L'església romànica de St Cugat del Racó, del segle XI

M'atanso a una botiga de bicis per comprar una càmera, no fos cas... I de pas pregunto pel tram que em queda fins a Castelladral. Dur, m'asseguren, i em parlen de rampes del 16%. La veritat és que no sé si algun punt arriba a tant, però déu n'hi do com s'enfila la carretera, especialment fins a Sant Cugat del Racó. Els primers kilòmetres són suaus, però de sobte es va posant dreta, dreta. Són tres kilòmetres, potser no arriba, duríssims, fins a l'església romànica. Després hi ha una baixada fins a una riera, i d'aquí sant tornem-hi, dos kilòmetres més que foragiten el cor per la boca. Un violí virtuós acarona dins la meva oïda el bosc frondós que manté en ombra l'asfalt, i d'aquesta manera se'm fa fins i tot agradable.

Súria

Un cop arribat a Castelladral, descens fins a Súria, on puc compartir uns minuts en bona companyia,  en l'última parada abans d'afrontar els quinze kilòmetres finals que em retornen a Manresa, amb un emprenyador vent de cara. Al final, més de quatre hores pedalant a 153 ppm, que és un promig força alt. La cosa dóna més de 3000 calories cremades i butlla papal per menjar el que em vingui de gust durant la revetlla. Encara tornant a casa ja amb el cotxe, sorpresa agradable en coincidir amb un relleu de la Flama del Canigó, que fan els del Club Atlètic Igualada.

BON ESTIU