 |
| El Monestir vist des de la carretera de Collbató a l'Aeri |
Moment culminant aquest matí de dues setmanes en què he estat treballant específicament el que no havia fet en tot l'any, les pujades a ritme alt. No he fet entrades per no ser repetitiu, excepte la del Montseny, perquè el paratge s'ho valia. I perquè va ser la més llarga. Deixo estar les kilometrades i em poso a fer feina, que el primer dia fa molta mandra però que en la seva progressió dóna molta satisfacció.
Inicio l'ascensió des de Monistrol. Miro el rellotge, les 11.21h. Montserrat és el meu banc de proves, de fet l'únic lloc on regularment miro quan trigo. La setmana passada vaig fer 40'20", així que avui he d'arribar abans de les 12h. Com si fos un clergue o un devot, que no és el cas, amb presses per arribar a l'Angelus.
Mantinc un ritme bo la primera meitat, i en realitat durant tota la pujada, però em fa la sensació que hi ha algun tram que vaig una mica lent. Em motivo per patir, tot i que de tant en tant miro de prendre aire. A la barrera del pàrquing miro de carregar el 39 - porto triple, però abandono la idea poc després. Quan hi arribo veig que he fet 38'30" i em sorprèn. A 3'40" de la millor marca, però tampoc tan lluny dels 37' que feia fa divuit anys, així que satisfet.
Ara amb la il·lusió d'apropar-me a la hora i tres quarts que vaig fregar l'única vegada que he participat en aquesta espectacular marxa que és la Pujada al Turó. Ens hi veiem?
Quel!!!!!!! Veig que tu no has desconnectat de la xarxa i que ja t'has carregat d'objectius. Bona ssenyal!! Espero tenir bones noticies teves i, tot i que no ens veurem al Turó (buffff) ens veiem aviat, segur!!!
ResponEliminacom ja t'he dit al teu bloc, com a molt tard a la diada Montserratina, que espero que vingueu! M'alegro de les teves bones notícies
ResponElimina