Circular al Montseny amb tempesta d'estiu

El tram entre Santa Helena i Santa Fe és una delícia

Avui em desplaço amb el cotxe fins a Taradell per fer una volta circular al Montseny, després de dos dies de fer bondat per culpa d'un refredat. El temps insegur d'ahir sembla que es dissipa i malgrat alguns núvols prims i alts, la zona del Turó de l'Home es veu neta, així que deixo l'impermeable al cotxe. Errada...

El Collformic és evident des de 5 km abans d'arribar-hi

Començo atansant-me a Sant Miquel de Balenyà i Seva per atacar el Collformic. Hi pujo animadament, sempre amb el 39 i un cop hi arribo baixo cap al Vallès. Fins el poble de Montseny, on hi ha un trencant cap a La Costa del Montseny. D'aquesta manera s'enllaça amb la carretera que ve de Sant Celoni i va cap al Turó. Aquest tram, de poc menys de tres kilòmetres és molt estret i s'enfila força dret.

Només arribar a La Costa, una rampa de l'11% precedeix un nou tram irregular en què s'alternen rampes dures amb petits descansos. Just fins a la Font Martina, on carrego els bidons que ja he buidat. Poc després afronto la zona de corbes de ferradura amb rampes de fins el 15% per a poder respirar més endavant, a l'alçada del mirador de les Guaitadores. Tot seguit descarto el trencant cap al Turó, que deixo per la setmana vinent, i corono el coll de Santa Helena.

El canvi en el cel ha estat bastant ràpid i ara els núvols es veuen amenaçadors. Recorro aquest paradís natural que és el corredor entre Santa Helena i Santa Fe, un extraordinari túnel sota les fulles dels faigs, on sobren les ulleres de sol i és de recriminar els cotxes que pugen sense llums. Arribo a la cruïlla de Santa Fe i penso que ja toca baixar fins a Viladrau. Però no, hi ha uns quants kilòmetres de fals pla que es fan notar.

Tot moll a Viladrau

Després del coll de Sant Marçal, rètol de província de Girona, que em sorprèn, i comença a tronar i a retronar (impressiona més l'eco que produeixen les parets del massís Turó- Agudes). Un parell de kilòmetres més cap amunt i primeres gotes que es multipliquen en número i tamany. Arribo a Viladrau xop i trobo aixopluc en un dels bars de la plaça Major, el Daina, on em tracten de conya. M'encanta la solidaritat que es desperta en la gent quan et veuen arribar amb la bici, que contrasta amb el menyspreu d'alguns conduint. Menjo una mica molt bé i barat mentre espero que passi la tempesta. Després, els quinze últims kilòmetres fins a Taradell - els primers amb molt de fred en baixada - per totalitzar-ne vuitanta.