Per un radi trencat

Artés

Una oportunitat d'aquelles que es plantegen de tant en tant. Desplaçament familiar en cotxe, així que possibilitat de fer una ruta lineal, sense haver de tornar al punt de sortida sobre la bici. Baixo a Manresa des de Can Maçana, la travesso i en surto per la banda nord, fins a atansar-me a Sant Fruitós del Bages. Abans d'arribar a Navarcles, trenco per la Gavarresa fins a Artés. I d'aquí a Avinyó. Quaranta kilòmetres i porto un ritme molt bo. Tot i que he hagut de parar un momentet després que un abellot m'ha picat a la cama.

Enfilo la carretera que poc a poc va guanyant alçada fins a la subcomarca altiplanera del Lluçanès. Però de sobte, sento un "clonc" fort. En un primer moment penso en una pedra que ha saltat i xocat contra el quadre, però de seguida veig que la roda va molt descentrada. Efectivament, radi trencat. I el pitjor és que la setmana vinent, fora i només tornar cap a Segòvia, a córrer La Perico. Què faig, segueixo cap a Sant Feliu Sasserra, poble petit on és dubtós trobar un mecànic o torno cap a Avinyó? Trio la segona, però no, a Avinyó tampoc no hi ha mecànic de bicis. Sort de l'amabilitat d'una colla que està a la terrassa d'un bar i em localitzen un a Prats de Lluçanès. Contacto amb ell per telèfon i, tot i que té tancat a la tarda, em diu que m'espera. Sant Tornem-hi, a refer camí. 

Oristà

Arribo a Prats i localitzo la ferreteria que també és botiga de bicis. Radi nou i a continuar camí. Amb l'afegit de kilòmetres, reservant el bitllet de deu euros i les presses, encara no he recarregat els bidons i començo a estar assedegat. Ferbike, que és com es diu la botiga està en un polígon a la sortida de Prats, a la carretera d'Olost. A mi no em cal arribar-m'hi, i uns kilòmetres més tard l'abandono per dirigir-me a Oristà. Camps de gira-sols ornen aquest tram, tot i que el dia s'ha anat encapotant. Amb aquest estiu els pobres deuen anar ben perduts.

El següent objectiu en la ruta és L'Estany, en una altra subcomarca, el Moianès, però per arribar-hi he de creuar l'eix transversal. I el que jo em pensava que seria un tram pla o més aviat de baixada es converteix en una pujadota. És en realitat un petit coll però de rampes molt dretes. En un moment donat veig els camions que circulen per la C25 molt molt amunt. Aquí em buido i el ritme alegre que portava va donant pas a un de més cansí, de supervivència. Per fi sóc a l'alçada de l'eix, però fins a L'Estany la carretera continua picant cap amunt. 

Romànic a L'Estany

El premi se'n diu Santa Maria de l'Estany, monestir romànic amb un important claustre. L'altre premi se'n diu Ca La Tona, ben a prop del recinte eclesiàstic, on és fàcil recuperar una miquetona. La població rep el nom d'un antic estany, que va ser dessecat el segle XVI per evitar el focus d'infeccions que representaven les seves aigües.

Les pujades imprevistes tenen una compensació. Una alegria que em donen uns nens que s'apropen a mi mentre carrego aigua en una font. Contra el que jo pensava, fins a Moià, baixada. I més enllà també, fins a acabar la ruta, a Sant Quirze Safaja, on arribo quan quan s'està fent fosc, havent passat Castellterçol i completant 130 accidentats kilòmetres.