En BTT al Cogulló de Cal Torre

Passat Permanyer en direcció a Castellfollit del Boix

Desempolsant la BTT perquè toca ruta amb l'amic Mon. De nou al Cogulló de Cal Torre perquè ell, malgrat ser un incansable rastrejador de nous camins i corriols, no hi havia pujat mai. I no ha quedat defraudat. Difícil per ningú quedar-ho amb aquesta ruta que travessa grans paisatges i puja a la prominència que, discussió al marge sobre si és el centre geogràfic de Catalunya, dóna la sensació de tenir mig país als peus.

La regió montserratina de les Agulles

Sortim rere l'hotel del Bruc, a l'esplanada que hi ha al costat de la disco d'estiu, neix un camí que normalment és complicat perquè s'hi formen bassals enormes, però no és el cas d'avui. Ens atansem a Can Solà, prop del Coll del Bruc i creuem la carretera per afrontar una rampa molt dreta que ens situa al capdamunt de la urbanització Montserrat Parc. 

Prenem la pista ampla i fressada que davalla fins a Maians. Seguim un camí que ens situa a la carretera que puja a Castellfollit del Boix i abandonem aquesta poc després en un trencant que mena a Permanyer. 

En Mon en plena acció

Després d'una baixada molt ràpida i rectilínia voregem la primera casa que trobem i enfilem una pista que s'enfila entre camps d'oliveres. Quan el pendent suavitza, la pista esdevé corriol i passem al costat d'unes capses d'abelles. Poc després empalmem amb una pista més ampla i que de pendents pronunciats on superem un grup de veterans i comencem a picar-nos, sanament. Arribem a un mas i empalmem amb una pista planera que ens atansa, ara sí, a Castellfollit. 

Amb mitja Catalunya als peus

Després de la parada de rigor a Ca l'Andorrà, on hi ha aparcades dues desenes de bicicletes i mitja dotzena de motos de camp, iniciem la pujada al Cogulló. És dreta, però progressiva. No té cap rampa que obligui, però a ritmet és exigent. I pugem a tope, perquè no sabem fer-ho d'una altra manera, quan anem junts. És una competició en què guanya la motivació i el valor que té superar el llindar de patiment que d'altra forma situaríem més baix. El premi no és altre que la vista que des d'aquí obtenim, de 360º sobre la Catalunya central, telonada per Montserrat a l'est i per tot el Pirineu al nord.

Fem la baixada per carretera i arribem de nou a la pista de Maians que ara tocar remuntar en sentit contrari al de l'anada, fins a Sant Pau de la Guàrdia. Ens atansem al coll de can Maçana i d'aquí iniciem el descens, força tècnic, ja en paratge montserratí.

Una gran sortida de diumenge!