Castelltallat... no és Montserrat

Camí de la carena de la serra de Castelltallat

No fa molts dies, parlant amb un gran aficionat a la bici que pedala pel Bages (quan no conquesta colossos del Pirineu), em va desvetllar que a la serra de Castelltallat s'hi arriba per asfalt i que té sortida per l'altra banda. Jo només m'hi havia endinsat una vegada i fins a Sant Mateu. I el més inquietant, els seus companys de sortides sostenen que té rampes com les de Montserrat, o més dures. Això s'havia de veure.

Vista des de la serra de Castelltallat. Montserrat al fons

La pujada comença a Callús, sis kilòmetres al nord de Manresa. Una recta d'un miler de metres guanya alçada de manera molt suau en paral·lel al Cardener i a partir d'aquí s'encadenen quatre kilòmetres sinuosos en què es va apuntant al nord-oest, precisament d'on pica el vent avui. És un tram que no dubto que té alguna rampa, potser del vuit, però durant el qual no crec que la mitjana superi el 6%. Ull, que ho dic a ull. 

Un kilòmetre molt suau i s'arriba a Sant Mateu de Bages. A partir d'aquí, el tram desconegut. Carretera amb molt bon estat i pujada realment còmoda en què només és remarcable alguna rampa a partir i sobretot al voltant del kilòmetre onze.

La carretera s'acaba dos després i desemboca en una pista asfaltada, estreta, amb una primera rampa inquietant i l'asfalt en mal estat. Un rètol indica l'observatori de Castelltallat, a sis kilòmetres més. Penso que és aquí on la cosa es posarà dreta. Però no, menys de mil metres i s'assoleix la carena, i a partir d'aquí tobogans fins que passat l'observatori comença la baixada per l'altra banda.

I ara cap a on? Quin país!

Realment no és comparable amb Montserrat. Tanmateix una pujada molt recomanable, d'una catorzena de kilòmetres que s'empalmen amb una carena amb molt bones vistes sobre part del Bages i l'Alta Anoia. A la baixada el ferm millora tot i que no pot ser tan alegre com el pendent permetria perquè la carretera és realment estreta. Desemboca en un coll sense senyalització. Ara no sé on sóc. Quin país...
 

Per què no comptem?

Heus ací un sistema per a comptabilitzar els vehicles que transiten per una via. Però si ens fixem, exclou els ciclistes, que en principi circulem pel voral, quan és ample com aquest.
Així que, qui s'estranya que no ens tinguin en compte a l'hora de planificar la circulació en les nostres carreteres?