Avui ha estat el dia d'ella. Tot i que ahir a la nit, la Jud no tenia clar com estaria avui, per com havia arribat de cansada a Carcassona, surt com un tret, i cobreix en un tres i no res la distància que ens separa de Tresbès, una tretzena de kilòmetres. Una curta parada per admirar el poble, port important des de l'obertura
del Canal i que segles abans havia estat arrasat per les tropes de Simon
de Montfort. I després, més del mateix. Ella va a mil per hora (bé, vint, però ja és
molt, tenint el compte el terreny) i jo al darrere.
 |
| Tresbès (Trèbes en francès) |
|
Després de Tresbès trobem una triple resclosa que salva un desnivell de gairebé 8 metres. La idea avui és pedalar més de la meitat de l'etapa abans de dinar, a diferència d'ahir que vam parar a Castelnòu d'Arri bastant en la primera part, però qui podia passar de llarg un indret com aquell! Així que fem via cap a La Marselheta. Sis kilòmetres més endavant atenyem la resclosa de l'Aiguille i entrem en país vinícola. Mitja dotzena més de milers de metres i ens asseurem per fi a menjar, al port, pont i restaurant de La Redòrta.
Així que avui dinem quan toca, però no el que toca. Menú completet, amb pizza inclosa, vinet rosat, postres. A fora la calor pega - està augmentant a mida que ens apropem a la Mediterrània i els núvols del primer dia són ara cars de veure. Fóra el moment d'anar cap el cotxe i engegar l'aire condicionat per seguir viatge, però, ups, si anem en bici!
Després
que el dinar no se m'hagi posat gaire bé, ha estat ella la que ha acabat
animant-me en l'última part de l'etapa, que a mi se m'ha fet bastant
feixuga. Contenta d'haver sortit de dubtes i d'haver-se convençut del que li deia ahir a la nit, que cada dia és una
història, i que de vegades, si ens hem alimentat bé i descansat prou,
després d'un dia esgotador experimentem un sorprenent augment de forma.
El terreny que separa la Redòrta del Somail és de corriol estret en un primer moment. Després, passat la localitat d'Omps, que obre la porta de l'Aude vinícola, es fa difícilment ciclable i és per això que trobem una alternativa asfaltada al marge del canal. És un tram més còmode per a pedalar, però en abandonar els arbres de ribera, també queda desprotegit de la inclemència del sol de les tardes estiuenques. Un cop tornem a resseguir estrictament el canal, arribem sense més al Somail. Important port que té multitud d'ofertes gastronòmiques i d'allotjament, i fins i tot nocturnes.
Després de Tresbès trobem una triple resclosa que salva un desnivell de gairebé 8 metres. La idea avui és pedalar més de la meitat de l'etapa abans de dinar, a diferència d'ahir que vam parar a Castelnòu d'Arri bastant en la primera part, però qui podia passar de llarg un indret com aquell! Així que fem via cap a La Marselheta. Sis kilòmetres més endavant atenyem la resclosa de l'Aiguille i entrem en país vinícola. Mitja dotzena més de milers de metres i ens asseurem per fi a menjar, al port, pont i restaurant de La Redòrta. 
El terreny que separa la Redòrta del Somail és de corriol estret en un primer moment. Després, passat la localitat d'Omps, que obre la porta de l'Aude vinícola, es fa difícilment ciclable i és per això que trobem una alternativa asfaltada al marge del canal. És un tram més còmode per a pedalar, però en abandonar els arbres de ribera, també queda desprotegit de la inclemència del sol de les tardes estiuenques. Un cop tornem a resseguir estrictament el canal, arribem sense més al Somail. Important port que té multitud d'ofertes gastronòmiques i d'allotjament, i fins i tot nocturnes. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada