Cursa de l'Esquiador

Molt de fred a la sortida, que desapareixerà aviat per les fortes pujades.

Com que aquesta clàssica anoienca la fan sempre a finals de novembre, i a finals de novembre no és fàcil mantenir un estat de forma acceptable, aquesta d'enguany ha estat la meva primera participació. En la modalitat de BTT (també hi ha Cross i Marxa). Els de la UECAnoia han confegit un recorregut exigent físicament però força assequible pel que fa a la tècnica. Dels menys tècnics dels darrers anys, segons em comenten. Ideal, doncs.

La Cursa de l'Esquiador se celebra cada any en una localitat diferent de la comarca. En la present edició li tocava el torn a Vallbona d'Anoia. Situada a la part fonda de la vall, a tocar del riu, la boira és present a la sortida. Temperatura ambient, un grau positiu. Molt de fred que desapareix de seguida, ja que només els primers sis kilòmetres i mig acumulen 400 mts de desnivell ascendent!

A l'alçada del coll del Bruc, uns entretinguts trams de corriols no exempts d'algun bassal complicat i el fang corresponent que dificulta la ciclabilitat. Res de l'altre món, però. 

En total tres pujades dures, l'última de les quals costa força ja que el fang en dificulta l'ascensió. Al final, 31 kilòmetres coberts en unes dues hores i mitja i una classificació per la meitat de la taula, ja que aquí el nivell és força alt, bastant per sobre d'altres marxes de BTT en què he participat. Això sí, un ambient i una organització excel·lents.