La QH posa tothom al seu lloc.

Pujar a Montserrat, ens ofereix sempre un paisatge espectacular.

La Quebrantahuesos posa tothom al seu lloc, diuen, i a mi m'ha assegut al selló, sobre les rodes primes, les mans al manillar i la mirada a l'horitzó, esperant els quilòmetres que han de venir. En efecte, la setmana passada vaig rebre un correu avisant-me que he estat repescat al sorteig de la mítica prova. Fins ara he estat corrent bastant i sortint una mica en bici. La temporada la preveia caòtica, amb una cursa a peu aquí, una marxa en BTT per allà, i amb la Ports de la Ribagorça com a màxim repte en carretera. 

El dia no convida

Ara tot ha canviat. La marxa de Graus em semblava massa matinera (finals de maig) com per arribar en una forma òptima. Ara, aquells dos-cents quilòmetres es converteixen en un bon aliat un mes abans de la QH. Crec que m'animaré també a fer la meva primera Brevet, sobre la distància també de 200km. I potser la setmana abans de la cita, m'animo amb l'Envalira a la Tres Nacions. I deixo en dues curses de muntanya tancat el calendari de córrer, esperant que una i altra cosa no es facin incompatibles. 

Així que, exactament a la inversa del que dicten els cànons, res de volum i a pujar, pujar i pujar. Sota la boira matinera, surto diumenge a fer una volta de mitjana distància (noranta quilòmetres), però amb força desnivell acumulat en petites però exigents ascensions. 

La colònia Sedó

Tobogans al coll  del Bruc

Montserrat fins a la font dels monjos, enllaç mitjançant la Calsina amb Marganell, remuntada fins a la carretera de Manresa i davallada a Sant Salvador de Guardiola. Pujada cap a Castellfollit del Boix, suant els durs percentatges que hi ha des de Canyelles, baixada fins a Òdena, ascensió al coll del Bruc, descens a Collbató i escalada al capdamunt de la Serra Alta. D'aquí a Esparreguera i, passant per la colònia Sedó, pujada a l'ermita de Santa Margarida per baixar cap a Can Estruc vell i atènyer Monistrol.