La Portals més exigent

Enguany La Portals presentava novetats destacables. En primer lloc, una versió a peu (sobre les distàncies de 50 i 70 km), i en segon lloc una modificació substancial en part del recorregut de la ja clàssica volta en BTT a Montserrat. La primera edició per caminants i corredors ultra ja va omplir d'ambient Collbató dissabte, homenatjant la campiona Núria Picas, i vaig deixar contagiar-me'n, ja que la cita m'agafava amb poca motivació. Entre córrer i la bici de carretera, la veritat és que aquest hivern la BTT l'he tocada ben poquet.

Xerrada de cracks a la Penya Blaugrana
de Collbató, amb el suggerent títol
d'On és el límit?

Molta gent coneguda la tarda abans en recollir el dorsal i el mateix diumenge a la sortida. Bona companyia, un calaix força avançat, i un missatge per megafonia anunciant que amb el nou recorregut el desnivell positiu acumulat suma 400 metres més. Si La Portals ja era moderadament exigent, ara s'ha endurit força. Un minut de silenci en record de l'enorme Miquel Poblet, i comencem. 

S'ha de ser un crack per mantenir-se sobre la bici arribant al coll

Fins al Bruc i can Maçana, corria a casa, i tot i que s'ha variat lleugerament l'itinerari, no presentava cap sorpresa desconeguda. Un ritmet conservador, això sí, que aquesta primera part no deixa de pujar i no tenia molt clar què ens esperaria després baixant cap a Marganell.

I el que ens esperava era una emboscada del quinze. De fet, ara no es toca Marganell poble, i es ressegueix la cara nord montserratina per un seguit de pistes i corriols molt drets cap amunt i molt drets cap avall, però molt drets. Revolts tancats en baixada que donen pas a rampes que apunten al cel, i així un cop i un altre.

En realitat La Portals és ara més dura, però com a volta a Montserrat en BTT ha guanyat en autenticitat. Abans, un cop s'arribava a cara nord, s'allunyava massa de la muntanya. Ara el recorregut queda més enganxat a les verticals parets d'aquest vessant del massís. Més salvatge i més bonic, doncs, aquest nou traçat, però més exigent no només físicament, també tècnicament. 

Petit respir a l'avituallament

Creuant el riu a Monistrol

Arribats a Monistrol, afrontem l'últim terç de la prova, ara ja sí, calcat al de les anteriors edicions. És a dir, resseguint la riba del Llobregat fins a l'antic balneari de La Puda, i la remuntada fins a Esparreguera pels Blaus. Bastant sencer, aquest és el tram que faig a un ritme més alt. Primer afavorit per la sequedat del terreny que evita que es formin els grans bassals de fang característics del camí del riu. I després afrontant la darrera pujada amb la confiança de qui ja sap pam a pam el que queda a meta. 

Quatre hores i vuit minuts suant la cansalada, menjant pols, i, sobretot, cuidant la hidratació i l'alimentació. Total, preparant el cap i les cames per a empreses més dures que arribaran aviat. 

Es poden trobar fotos de La Portals a les webs de l'organització i de l'associació 4000peus