Objectiu Bayona: comencem pel de La Panadella.

És el gran objectiu de la temporada, com vaig dir en l'anterior entrada. Però tinc dubtes seriosos, i un punt baixa la moral. La forma no és la que voldria, i no sé si em veig amb cor d'afrontar els brevets que m'havia fixat com a preparació. El 200 km de Manresa ja el vaig fer l'any passat i em fa una mica de mandra. I el 300 km té l'inconvenient que se surt a les tres de la tarda, i per tant, estàs condemnat a pedalar de nit. La veritat, no em fa gaire el pes circular per la C55 a les tantes de la matinada d'un diumenge. El 400 km és una passada; de poder fer-lo podria ser un gran entrenament per la Luchon - Bayona, quinze dies abans.

I després hi ha el 600 km, però això ja és a finals de setembre...

Pedalant la primavera

Abandonant Igualada

Surto amb ganes, que ja és molt després que ahir al vespre em feia força mandra. Obligacions familiars m'impedeixen de fer-ho abans del migdia, així que enguany no miraré la París - Roubaix. Tirada llarga que m'ha d'ocupar bona part del que queda de dia. La idea era anar fins a La Panadella i allà valorar, però descarto fer tants kilòmetres de N-II i a Igualada em desvio per afrontar les Maioles. Total, baixant per l'altre cantó em plantaré a Calaf i d'allà podré enfilar cap a La Panadella.

El parc eòlic de la serra de Rubió. Pujant a Les Maioles. 

Prats de Rei

Corono el port entre molins de vent i després de planejar per un altiplà, inicio el descens cap a Prats de Rei. Quatre kilòmetres de fals pla ascendent em situen a Calaf, i d'aquí, una carretera de 14 km em mena a Sant Guim de Freixenet. Primera parada en un bar, després de gairebé tres hores, a ritme mediocre, doncs.

Sempre hi ha bicis pitjors que la meva. Calaf.

Reprenc camí i m'atanso a La Panadella, via Montmaneu. Quan hi arribo, un rètol sobre un hotel em recorda cap a on vull anar. Bayona. Irònic. Aquell dia la ruta serà infinitament més exigent. Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor i Aubisque, i després encara 170 km fins a la població Nord-basca! Fa vertigen només de pensar-hi.
De moment, jo faig via cap a Santa Coloma de Queralt. Un poble amb encant, amb una plaça major pintoresca, amb arcades i terrasses, on em refaig amb un entrepà i una cerveseta. I un cafè.

El radar meteorològic de La Panadella

Santa Coloma de Queralt.

Quan reprenc camí, retrocedeixo tres kilòmetres per prendre el trencall cap a Igualada, via Sant Martí de Tous. Una carretera deliciosa, on, després de remuntar un parell o tres de kilòmetres més, planejo per un altiplà on la vista es recrea en la immensitat dels camps que s'estenen en la divisòria de les províncies de Lleida, Tarragona i Barcelona. Un cop a l'Anoia, baixada ràpida cap a Tous i entrada a Igualada.
Travesso la capital de la comarca i enceto la remuntada final fins a la falda montserratina, rubricant una ruta de 130 km en què la part final m'ha permès de millorar la mitjana i, qui sap si també l'estat d'anim. Girem la truita: si no hi ha forces, a Bayona s'hi pot arribar en dos dies també. 140 km amb els ports esmentats ja són una senyora etapa reina. A culminar l'endemà amb un "passeig" de 170 pel Piémont Pyrénéen I si els brevets no cauen encara, el 2019 tornarà a haver-hi Paris - Brest - Paris. I amb 42 anyets encara seré un vailet.

Pintoresc, Aguiló

Terreny bucòlic, entre Sant Martí de Tous i Igualada.