Avui he arribat amb la sensació que l'exercici ha cuallat. D'haver donat un petit salt qualitatiu. Especialment pel fet de no haver arribat gens cremat. L'esport acaba sent addictiu quan es fa i no s'acaba trinxat. Ruta llarga, per a ser de tarda i per les dates. Capellades, Vallbona, Piera, ja hi som. Cap amunt. Després el terreny és més ondulat, però el trànsit s'intensifica, la castanyada, divendres. Quin descans quan trenco abans de Martorell cap a Gelida! Menys d'una hora, anem bé. A la pujadota passo un home que corre, buff. La carretera de Gelida és un balcó privilegiat sobre el Penedès i l'Anoia premontserratina. A l'entrada de Gelida em passa un ciclista i em forço una mica. El vaig seguint bé. Poc després ja parlem. És d'Olesa, i per la gent que em diu que coneix deu anar bastant fort. Em comenta que ja acaba la temporada. Jo la començo ;)
Passat Sant Sadurní, un cop enfilada la carretera de Torrelavit, ens acomiadem. A ell li queden més quilòmetres, i a mi em toca anar afluixant, que quasi porto dues hores pimpam pimpam. A més, em vull desviar per arribar-me al Pla del Penedès. Hi ha un collet que m'agrada molt pujar i baixar per les dues bandes. Des de dalt, la panoràmica és amplíssima telonada pel massís de Montserrat, ben estiradet per aquesta perspectiva.
Paro a Sant Pere de Riudebitlles que m'he quedat sense líquid, en un bar on dos homes tenen entaulada una conversa interessentíssima sobre l'origen de la Biblia. Llàstima que se'm faria fosc. Un quilometretet enllà, he remuntat fins a la rotonda de la C15. M'hi fico, carretera ràpida pels motoritzats. Alguna rampota, però en general amb tendència a baixar fins a Capellades. La remuntada fins a la ronda Capelló, com sempre, la cirereta del pastís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada