No és que hagi canviat el tema del bloc, és l'enginyós títol que li posen al sopar de final de temporada de la Federació catalana de ciclisme. És la nit on es recull la recompensa en forma de trofejos i premis a un any carregat de marxes, en què cadascú ha triat un calendari a la seva mida per poder completar algun dels diferents circuits. La nit és freda a fora. El Penedès humiteja i la boira és incipient.
Comparteixo taula amb dos ciclistes i les seves famílies, i ja se sap, aquella marxa, en què va passar allò, aquella altra, etc. Diferents perspectives d'una mateixa temporada. Quan acaba el sopar em criden el primer per anar a recollir el trofeu i el maillot de la Xallenge. És el circuit més cicloturista, amb marxes que volten el centenar de kilòmetres i en què normalment només hi ha un petit tram en velocitat lliure. És ideal per iniciar-se i per gent no excessivament entrenada. És on es viu l'ambient més relaxat.
Més tard em criden per anar a recollir el trofeu i culotte del circuit de Pirineus. Com el de Llarga distància, aquest circuit ja és més exigent. Amb marxes que sovint superen els 150 km - algunes s'apropen als 200 km - i un munt de ports d'alta muntanya. Solen ser cites cicloesportives, en què sí que s'estableix una classificació i diferents tipus de diplomes en funció del temps emprat.
Encara em toca tornar a sortir, perquè han decidit regalar un maillot extra (aquest també amb cremallera sencera, què bé) als que hem completat més d'un circuit. I quan ja pensava que no tornaria a aixecar-me, em tornen a cridar perquè en el sorteig de material he estat guanyador d'un casc. Poc després apareix un del Sant Andreu amb el talonari de números de loteria. Com per no comprar-li...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada