Comentaris, rectificacions, suggeriments: cicloquel@gmail.com

Marató de París

diumenge, 21 de novembre del 2010

Que no descansa ningú?

Després de deixar passar un dissabte realment fred i plujós avui hi havia ganes de sortir a rodar. I no només per a mi, perquè m'he creuat amb moltíssima gent. Alguns amb BTT, però déu n'hi do la de gent que no li dóna treva a la de carretera. Aprofitant que tenia un reparador dinar a Barcelona i el solet que fa, tot i que el dia és fresc, em deixo caure per anar a buscar el Llobregat i atansar-me a Martorell, on agafaré l'entretinguda carretera de Gelida, habitualment pedalada per bon nombre de ciclistes. Avui no només no és una excepció sinó que em sorprenc de la quantitat de rodes primetes que la recorren. S'ha acabat el descans? No ha començat? No n'hi ha? Veurem. L'hivern és llarg i encara no ha arribat.
A prop de Sant Sadurní d'Anoia, volia parar en un bar que té terrasseta, però estava tancat fins el migdia, així que començo a pujar el collet d'Els Casots (Subirats). Aquesta pujada va formar part del circuit olímpic de ciclisme en ruta a Barcelona'92. A mitja pujada hi ha un restaurant, però no té cafeteria, així que corono i poc després sóc a la N340, on vull retrobar-me amb un vell amic, el coll de l'Ordal. Però abans, a El Pago, trobo el que busco. Un bon cafè llarg i calent per acompanyar el plàtan que duc a la butxaca.
El coll de l'Ordal és un d'aquells colls de pas continu i obligat per a tot cicloturista que visqui a prop de Barcelona. És la porta que comunica el Baix Llobregat amb El Penedès. Abans tenia més encant, que en part ha perdut per culpa dels incendis i de les obres que hi van fer. Ara és molt més còmode en cotxe, però ha perdut un parell de revolts interessants al final, per arribar a les antenes que ara queden fora de la carretera. La primera vegada que hi vaig anar, amb quinze anys i des de Barcelona va ser una mena d'esdeveniment personal.
La baixada condueix a Molins de Rei i d'aquí ja se sap, a travessar poblacions i anar remuntant alçada per assolir la Diagonal i accedir a la capital després de 90 kilòmetres, agradables, sense pulsòmetre i amb l'única preocupació de no fer tard al dinar.

4 comentaris:

  1. Es veritat aquest diumenge hi havia moltisima gent per la carretera, jo vaig sortir (per primera vegada després del pinyo)pero vaig anar per les costes, Castelldefels, Sitges..
    Jo la zona aquesta de Gelida la faig molt sovint, un dels meus entrenaments un dia de cada dia es Papiol-Gelida, encara que es una zona molt freda i ara ja comença a fer molt de fred per allà.
    Que tinguis una bona setmana!!!

    ResponElimina
  2. Jo tampoc deixo de sortir, més que res per anar passant llista jejeje.

    ResponElimina
  3. ui per fred, el que ve aquest cap de setmana. crec que trauré a passejar la BTT. m'alegro que ja tornis a pedalar.
    jose, espero els teus vídeos ;)

    ResponElimina
  4. No Quel, ningú descansa (bé, jo si....) desprès ens adelanten com motos.. nyiiiuuuuuu !!! Un petonet i a veure si ens veiem aviat, podriem trobar-nos amb el Jose i fer una ruteta amb esmorzar no???

    ResponElimina

Escapada al Tour de France 2011

Col de Spandelles. Un primera entre especials

Hautacam + festa taronja a Luz Ardiden

El Tourmalet per les dues bandes

Fi de festa a Plateau de Beille

 
Free Bike MySpace Cursors at www.totallyfreecursors.com