Amb Xavi Tondo al cap

Sortida de tarda, avui sí a cremar cartutxos. Circular montserratina d'una quarantena de kilòmetres amb epicentre a Marganell. Recorregut deliciós en quant a paisatge i força exigent en quant a desnivells. I una idea al cap, la pèrdua de Xavier Tondo, en un mes de maig que està sent especialment cruel amb els ciclistes professionals. Tondo, un dels representants més reeixits del ciclisme professional català, va perdre ahir la vida quan encara teníem al cap Wouter Weylandt, que va finar els primers dia del Giro.

Companyia uns quants kilòmetres

No sé fins a quin punt els humans estem preparats per a assumir la mort dels altres. Òbviament és més dur com més a prop els tenim, però les circumstàncies, més o menys colpidores o sobtades, ho han de fer més o menys difícil. És per això que no em puc treure la família de Tondo del cap. Segur que els dels seu entorn, igual que deu passar amb tots els que sortim a la carretera amb un instrument tan fràgil com és una bicicleta, havien patit pensant en la possibilitat d'un accident. Com segur que els passa als que tenen algú que practica l'escalada, l'alpinisme o qualsevol altre activitat que al mateix temps que omple de vida qui la fa, ens la pot arrabassar en qualsevol moment. 

De fet, no cal que ens centrem en els esports de risc. Hi ha activitats quotidianes que ens exposen contínuament. Passa cada cop que agafem un vehicle. Els passa els pares que veuen sortir per primera vegada els fills o filles per la nit, agafar una moto... Però hi ha morts que, per les circumstàncies que les rodegen, han de ser molt més difícils d'assumir. Tan colpidores i incomprensibles que semblen que no puguin ser. Als familiars i amics d'en Xavi, si mai llegiu això, tota la meva comprensió encara que sé que només puc imaginar aproximadament el que sentiu.

Dur però pintoresc

Avui ha estat un dia de petits rècords i un gran record. He fet amb cotxe la carretera per la que he entrenat quatre cops i mai no havia vist tants ciclistes en un dia feiner. Segur que també tenien Tondo al cap en algun moment. He superat  de llarg la velocitat màxima en baixada, que en algun punt ha arribat als 75 km/h., sense buscar-ho. He estat capaç de pujar les pulsacions fins el 96,75% de les màximes teòriques per edat i sexe. I m'ha donat per sortir en el moment del dia en què l'estació meteorològica de Sant Dimes ha registrat les ratxes més fortes de vent del dia. Cops que misteriosament sempre donen de cara encara que viris de rumb. Coses del ciclisme.