Montserrat - Matagalls. On the road again

El sol mirant de trencar els núvols més baixos

Divendres passat, notícia. Vaig despenjar la bici de carretera per primera vegada el 2011. Vaig fer una presa de contacte d'una quarantena de quilòmetres montserretejant, és a dir can Maçana amunt, Monestir, can Maçana avall, coll del Bruc... Després de tants mesos de només sortir amb la BTT, la impressió és que em costa molt moure les relacions de la bici. El plat de 39 dents em sembla enorme! No sé si això és normal i si  em readaptaré aviat, però m'ha sorprès, perquè d'altra banda, tot i que lent, sento que puc aguantar moltes hores. Si algú coneix la sensació, que expliqui.

Bonica estampa a Collsuspina

Avui sortida ben matinera. Amb la idea d'arribar-me fins el Collformic, al Montseny, on he quedat per fer una pujada en famílies al Matagalls.  [crònica aquí]. Can Maçana de sortida per escalfar i baixada llarga fins a Manresa, que travesso per la carretera de Vic, baixant després a Sant Fruitós de Bages. Més endavant, a l'alçada de Navarcles, començo l'ascensió al coll de la Pullosa. Són prop de trenta quilòmetres, que van picant de forma irregular travessant en la segona part l'altiplà de la subcomarca del Moianès. 

Després, baixada cap a Tona entrant a Osona. Balenyà i Seva, abans d'afrontar la pujada, xino-xano, al Collformic. Vuitanta-dos quilòmetres, a una mitjana mooolt lenta.

Una dada curiosa és que dec haver coincidit amb una trentena de ciclistes i tots me'ls he creuat en sentit contrari.
Al restaurant del coll, cerveseta mentre espero. Canvi de roba al cotxe i cap al Matagalls a peu.

Segueix aquí:
http://cicloquel.blogspot.com/2011/05/matagalls.html