 |
| Arribada sota la boira |
La Montserratina és una diada singular. El dia que molts clubs aprofiten per clausurar la temporada de ciclisme en carretera. Com cada diumenge, programen la ruta, es troben a l'hora convinguda i emprenen camí... cadascú des d'on sigui, però tothom cap a Montserrat.
En el meu cas, corro a casa. Una petita circular al massís. Als revolts que van de Collbató a l'aeri ja trobo el primer grupet. La C55 és un continu de ciclistes que s'atansen a Monistrol. Una estampa que es repeteix cada any.
La pujada és plena de gent, cadascú al seu ritme. Superes uns i t'avancen d'altres. Miris on miris, un reguitzell de ciclistes. Jo crec que aquest any ha vingut encara més gent.
 |
| Molta, molta gent |
He pujat molt tranquil, ja que la primeta estava ja acumulant una miqueta de pols, després de dues setmanes de tenir-la penjada. Aquest any no la vull deixar hivernar, veurem si me'n surto. Quan he arribat m'ha sorprès que els de la Federació no deixaven passar la gent en bicicleta. Des de fa poques edicions, la trobada de ciclistes ja no es produeix a la plaça de la Basílica, sinó al pàrquing d'autobusos, cosa que la desllueix. Desconec els motius, però discrepo del fet que haguem d'esperar que baixi el bisbe a beneir per recollir el record, ja que passem fred, no tothom puja amb vocació religiosa i al damunt s'acumula molta gent en un espai reduït.
 |
| De tornada cap a Can Maçana |
Dons potser si que vaig arrivar al voltant d les 10, jo amb tanta gent si no em donc d morros no conec a ningù.
ResponEliminaBona setmana!!!