Montserrat - Queralt

Berga, vista des de Queralt

Sis-cents a Callús

Ruta de cent kilòmetres per carretera que enllaça dos noms de pila populars, encara que sense intenció, ja que l'objectiu inicial era acabar dalt dels Rasos. D'entrada, el coll de Can Maçana, el descens del qual em situa a Manresa, buida, un dia festiu "de cuyo nombre no me quiero acordar". 

Sis quilòmetres al nord, a Callús, coincideixo amb una concentració de sis-cents. I és que he triat remuntar un tram de l'eix del Cardener en comptes de travessar Manresa per anar a buscar el Llobregat. Fins a Súria, on afrontaré la segona pujada del dia, el coll de Les Vilaredes, la baixada del qual sí que mena a la vall del Llobregat, a l'alçada de Balsareny.

Arribant a Súria

A partir d'aquí, a resseguir l'eix del Llobregat, al costat de l'autovia C16, per enllaçar Balsareny, Navàs, pel lateral dret, i Puigreig i Gironella, per l'esquerra. El passat industrial de colònies es fa evidentment en un paisatge que ja ofereix clarament el teló del Pirineu al fons. Un petit esmorzar a Gironella, just abans que em passi com un míssil un del Triatló de Navàs, que en posar-me a llepar-li la roda, em desperta de la meva tranquil·la excursió i activa el mode "a tope".

La Colònia Vidal, mostra del passat industrial del Llobregat, amb la Tossa d'Alp i el Puigllançada al fons

 El míssil gira cua a Cal Rosal mentre jo afronto la pujada fins a Berga. Abans d'entrar-hi, em desvio per la carretera de Solsona fins al polígon de La Valldan, que travesso fins atènyer la carretera de Sant Llorenç de Morunys, que és on hi ha el trencant cap als Rasos i Queralt. Tot i que encara no ha començat la pujada als Rasos, la veritat és que tot aquest tram és molt i molt dret, i noto que ja no tinc el fons de fa uns mesos. 

El Llobregat al seu pas per Gironella

Quan arribo a la bifurcació Rasos / Queralt trio l'opció original, però al cap de dos kilòmetres, el pobre ritme que porto em fa recapacitar. Un atac de realisme. Paga la pena pujar setze mil metres d'un categoria especial (personalment crec que Rasos és bastant similar al Tourmalet) patint? La calor que bat rècords aquesta tardor és intensa. Torno a baixar a la bifurcació, i aquest cop enfilo els tres kilòmetres que em separen del santuari de Queralt, per mirar d'acabar la ruta d'una manera mitjanament digna.