 |
| Una temperatura molt baixa i vent fort. Cap avall. |
Cim del Puigllançada. 2409 msnm
El Puigllançada és un cim sense gaire caràcter pel que fa al muntanyisme, però una bona oportunitat per pujar en poca estona al capdamunt d'un dels cims prepirinencs de més alçària. Per gaudir des de dalt d'una bona panoràmiques sobre el Cadí - Moixeró i la resta de la Serralada. Amb la TosSa d'Alp, la veïna, en primer terme, i les Penyes Altes, el Cadí i el Pedraforca a ponent.
Amb La Cerdanya al nord, telonada pels cims pirinencs. Amb la serra de Gorrablanc i els Puigmals vers llevant. I la vall del Llobregat i la Depressió Central mirant al sud.
 |
| El coll de la Creueta |
L'ascensió s'inicia a la carretera del coll de la Creueta, espectacular en el seu tram final, on ja s'hi ha acumulat un bon tou de neu. Irreconeixible pels que el pedalem en altres estacions. Concretament em calço les raquetes al Pla d'Anyella (1811 m), el tram que hi ha entre l'esmentat coll i la collada del Pedró, on hi ha la carretera que ve de la collada de Toses i davalla a La Molina.
És precisament al pàrquing del sector Alabaus d'aquesta estació on deixo el cotxe. Avui, com que l'estació està tancada, encara es pot aprofitar per pujar per pistes, però en cas de renou d'esquiadors o de canons funcionant és millor desplaçar-se cap a l'esquerra i endinsar-se pel bosc proper.
 |
| Pujada per pistes, aprofitant que són buides, amb força vent. |
És una ascensió que dóna en tot moment sensació de seguretat, donada la proximitat d'un domini esquiable controlat, i al fet que el risc d'allaus és gairebé inexistent. El tram més inclinat és l'inicial, fins que s'ateny l'alçada del final del telecadira que arrenca al pàrquing de l'inici.
Superada aquesta primera part més costeruda, arribat al cap de les Costes d'Huguet (2209 m), dos terços del desnivell total ja ha estat remuntat. Inicio un suau passeig fins l'Amorriador de Rus (2298 m), on encaro el vent, el principal problema d'aquesta estació, i els seus efectes sobre el terra de carenes i zones elevades, pelades.
 |
| El cim pelat per culpa del vent. |
A partir d'aquí, la principal dificultat consistirà a posar les raquetes sobre neu i a evitar els trossos sobre herba o pedra. Òbviament, la motivació de seguir és únicament fer cim. Però pitjor seria amb esquís, ja que la progressió seria impossible. De tota manera, amb bona neu, es tracta d'un cim ideal per a novells, en qualsevol de les dues disciplines, gràcies als seus pendents moderats, i, com és el cas, per a una escapada en solitari.
 |
| Al fons, el Pedraforca (esquerra) i el Cadí (dreta) |
 |
| Vista cap a La Cerdanya |
A dalt, molt de fred accentuat per les ratxes de vent, que van deixant el seu rastre inconfusible allà on encara hi ha neu.. De seguida cap avall, doncs, resseguint el camí de la pujada, que, ja que no ho he dit, transcorre junt a uns pals metàl·lics per mesurar la quantitat de neu i a les tanques pel bestiar. Elements que són una bona referència en cas de boira, l'únic perill realment a tenir en compte en aquest cim.
Arribo al cotxe després d'unes dues hores i mitja de trajecte amb una temperatura de vuit graus sota zero.
 |
| La Creueta |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada