Monistrol d'Anoia

Últimament he sortit tant per l'Anoia i el Penedès que em sembla mentida poder traçar una ruta quasi inèdita. Bé, les carreteres d'avui les havia fet, però en sentit contrari. Curta i sense gaire dificultat altimètrica amb sortida i arribada a Capellades. El tram més dificultós és justament al principi. De Capellades a Piera, amb set quilòmetres de pujada més o menys continuada. Segueixo direcció Martorell i pocs quilòmetres després de Piera trenco per la carretera que mena a Sant Sadurní d'Anoia. Per aquí es roda fàcil, perquè el terreny és més favorable. Tot i que el vent ve de ponent i els núvols trencats però abundants han tapat el sol. Quan arribo a Monistrol fa fresqueta. És un poblet petit, molt petit. Com una antiga colònia industrial però entre vinyes i caves.
El retorn a Piera es fa per una tranquil·la carretera de fals pla que, durant tretze quilòmetres, recorre vinyes i camps de conreus, travessa el riu Anoia i un parell de poblets d'entorn encantador. Arribant a Piera la carretera repunta i insisteix fins a tres quilòmetres després, ja a la carretera de Capellades.
Descens i pas per Vallbona d'Anoia i el seu pas a nivell abans d'afrontar el darrer quilòmetre, que s'enfila fins a la ronda capelló. Com s'arrapa l'asfalt en aquests mil metres. Capellades és així. Sortir-ne baixant té un preu evident.