Montserrat - Poblet

De Montserrat estant cal afrontar els tobogans del Coll del Bruc, per a davallar a Castellolí i d'aquí a Igualada. La capital de l'Anoia es travessa millor pel passeig Verdaguer, per la banda de les cases senyorials que la fullaraca endormiscada endiumenja, i remuntar després direcció Santa Coloma. El sol s'està esforçant a trencar les restes de boirines i els núvols prims i alts que mantenen el matí relativament fred. Passat Sant Martí de Tous la carretera accentua el desnivell. Afortunadament, la fauna s'hi deixa veure. Primer un petit esquirol que creua corrent la carretera i es perd entre el brancam del bosc de l'altra banda. I poc després, quan afluixo pensant que hi havia un gos rere uns arbres, travessa una guineu de tamany considerable. Sensacional. Mirant el mapa havia obviat l'altitud de la zona i no previst que l'ascensió es manté pràcticament una vintena de quilòmetres i quan suavitza, prop de Santa Coloma de Queralt, s'arriba a un altiplà que avui rep ratxes moderadament fortes que entren de La Panadella. És a dir, de nord i oest, la qual cosa vol dir en contra o lateral durant tota la ruta.
Poc abans de Rocafort de Queralt s'acaba la pujada i en aquest poble paro en un bar que hi ha a la carretera a fer un cigaló. Cafeïna per estimular el cos que ve fatigat de tanta pujada inesperada, i un rajolí de güisqui per a escalfar, que, tot i que fa calor per les dates, però el vent és fred. Seguint les amables instruccions i detalls que m'ofereixen rere la barra, sortint de Rocafort, prenc una desviació que em menarà cap a l'Espluga de Francolí, via Solivella i Blancafort. Una carretera molt secundària, amb molt poc de trànsit i de rodar altiplaner, la qual cosa avui continua volent dir vent de cara i de costat.
Per arribar al Monestir de Poblet des de l'Espluga encara remunto tres quilòmetres de pujada, passant per Les Masies amb vent de cara, maleït sia. En total, vuitanta-tres quilòmetres.