Gos abandonat

Dues voltes al mateix circuit, entre el coll de can Maçana, Marganell i el peatge del pàrquing de Montserrat. Tres vegades veig una senyora que camina per la carretera, amb indumentària estranya, brusa i un bolso vermell. Dues vegades un petit estol de pardals que s'altera quan passo al seu costat i arrenquen a volar. I dues vegades també que he hagut de frenar sobtadament perquè al mig de la carretera hi havia un gos, desemparat, esmaperdut, desorientat. Sense collar, però es veia d'una hora lluny que encara no s'havia tornat salvatge. Abandonat recentment de ben segur.
Em pregunto si qui sigui que se l'ha tret de sobre, ha pensat en el perill que suposa un gos abandonat a la carretera, però més tard entenc que qui és capaç de desfer-se a traïció d'un animal tan noble, que ha acompanyat la nostra raça humana des de la nit dels temps, oferint-nos protecció i companyia sense demanar pràcticament res a canvi... Qui és capaç d'una cosa així, és impossible que pensi ni entengui res.