Racons daurats de la costa I (+ Ciclo)

Dues setmanes de canvi, de rodar molt més planer que habitualment, arran de costa, cuidant el genoll. Aquí va un resum dels principals focus d'interès pels que he pedalat des del punt de vista ciclista. La següent entrada recollirà els principals indrets des del punt de vista turístic.

La N340, antiga Via Augusta

Tot i que és insuportable el trànsit que registra, especialment en temporada de platges constitueix un eix viari de primer ordre que en algun moment o altre cal resseguir, i en la majoria de trams presenta uns vorals molt amples. El seu traçat, que supera de llarg el miler de quilòmetres, comunica Catalunya amb el final de la riba mediterrània, a Andalusia. Com fa dos mil anys, quan enllaçava la via domitia, a la Jonquera, amb la Baetica, resseguint el litoral de tota la Tarraconense. A la zona de la costa Daurada, destaquen algunes mostres del seu llegat romà, com l'Arc de Berà o la Torre dels Escipions.

 
Coll de les Ventoses

Autèntica meca del ciclisme del Baix Penedès. S'inicia a Sant Jaume dels Domenys i és l'excepció en un terreny de carreteres planeres i sobretot bastant rectilínies. El seu traçat sinuós i el seu desnivell respectable tot i que no excessivament dur fa les delícies dels aficionats i a l'estiu s'hi pot veure un reguitzell continu d'aficionats pujant-lo o baixant-lo. Un cop coronat, després d'una desena de quilòmetres, s'accedeix a la zona d'Aiguaviva o el Pla de Manlleu i es pot connectar amb autèntics murs com Montagut, coll de l'Arca o Montmell, o també amb el coll de la Torreta, que comunica amb Santes Creus.
 

El Pla de Manlleu
De la població del mateix nom surt una carretera que comunica amb el coll de la Torreta, des de qual es pot baixar a Santes Creus o a Pontons i Torrelles de Foix. A banda d'això, el seu interès rau en la frondositat de l'entorn i en la tranquil·litat del paratge solitari que travessa.
 
Coll de la Torreta
Ascensió suau que surt de Santes Creus i durant onze quilòmetres amb una mitjana que no arriba al 4%, recorre una tranquil·la zona d'interès cicloturista que connecta o bé amb Pontons, Torrelletes, o bé amb el Pla de Manlleu. Prèviament a coronar-lo cal travessar el coll d'Arboçar.

Coll de Santa Cristina
Pas entre les petites muntanyes que separen el Vendrell i Valls, a la carretera C51, continuació de la C31, i antigament C246. Tot i tractar-se d'un eix viari força important, el tram entre el Vendrell i fins a més d'una desena de quilòmetres al nord és una autèntica vergonya. Sense cap mena de voral i amb l'asfalt destrossat precisament cap a la dreta de la calçada.
Al tram més revirat, a prop de coronar i al vessant de Valls, més suau, aquesta situació canvia i l'asfalt és bo.

Carretera del pantà de Foix

Autèntica joia pel cicloturisme que comunica Vilanova i la Geltrú i l'Arboç, a cavall del Garraf, el Baix Penedès i l'Alt Penedès.  Tot i que el terreny és irregular, tendeix a pujar de sud a nord. D'especial interès paisatgístic perquè voreja el Parc Natural del Foix, i especialment al costat de les aigües del seu pantà. La guinda és la visió del castell de Castellet i la Gornal.

Les costes del Garraf

Tot i que en dates estiuenques el trànsit és intens, és una altra joia paisatgística per recórrer amb la bicicleta de carretera. La seva dotzena de quilòmetres ofereix unes vistes espectaculars sobre el Mediterrani en un sentit i en l'altre. El seu relleu trencacames les fan ideals per a l'entrenament en sèries, si és que es volen recórrer a un ritme alt i no les fan exigents si es fan amb calma. Amb la construcció d'una pilona de mig metre de formigó en sentit Barcelona han perdut en espectacularitat però també en perillositat.