La Perico 2010. Rere l'estela de l'ídol.

MARXA CICLOESPORTIVA PERICO DELGADO. Segovia
170 km i 3000 mts d'ascensió acumulada

Passen ja un parell de minuts de les vuit del matí i Chico Pérez continua aferrat al micro. Esperem que el sol, que es lleva mandrós tregui el cap per sobre les teulades i il·lumini, un a un, cadascun dels arcs de l'Aqüeducte de Segòvia.

Passem dels piit-piit dels prop de dos mil xips que xiulen sobre la catifa de la sortida al tracatrà de les bicicletes sobre les llambordes, que alguns esquivem per les àmplies voreres, fins que sortim a la carretera de La Granja, on començarem l'ascensió al primer dels quatre ports del dia, Navacerrada.

Afronto les mítiques siete revueltas amb molt de respecte, a un ritme tranquil. Tant que a mig port em giro i veig que s'aproxima un cotxe de l'organització seguit d'una ambulància i per un moment penso que ja vaig dels últims. Després sabré que no era així, però em serveix per a espavilar i faig la segona part de la pujada a un ritme més viu. Coronem després de superar la llarga recta final, on alguns estiuejants ens animen amb els cotxes apartats a la vora de la carretera. Em venen al cap records d'un estiu que vaig veure passar els professionals en aquest mateix final, amb Indurain entre ells, que venia de guanyar el segon dels seus Tours.
Girem cap a Cotos. Al primer tram li costa baixar i perdem metres d'una manera molt paulatina. Passat l'aparcament de l'estació madrilenya, el descens es fa més pronunciat. El faig inserit en un grupet nombrós. Els frens d'algun dels que em precedeixen grinyolen molt fort i em serveixen d'avís en els revolts més compromesos.

En poca estona ens plantem a El Paular i a Rascafría. De nou un tram de llambordes i de seguida canvi de carretera per afrontar la quinzena de quilòmetres fins a coronar el port de La Morcuera. És un port molt diferent, de progressió més estesa, desprovist de vegetació, que afortunadament fent a una hora no molt avançada d'un matí en el que comença a notar-se la calor. Un quilòmetre abans de coronar hi ha el primer avituallament del recorregut, molt ben provist de líquid i sòlids.

La baixada cap a Miraflores de la Sierra és vertiginosa, i només entrar a la població, trobem un canvi brusc de terç, en girar a l'esquerra i afrontar la primera rampa, duríssima, del port de Canencia. Superem el primer quilòmetre amb inclinacions que arriben al 17% per després continuar una ascensió més moderada que es perllonga durant mitja dotzena de quilòmetres més. En coronar ens donen un bidó commemoratiu de la marxa preparat amb sals minerals i cap a baix.
El pas per la població de Canencia és animat, amb la canalla animant a les voreres. Vaig còmodament instal·lat en un grup enfilant el terreny entre ports que ens aproxima a la vall de Lozoya. En un moment donat ens atrapa en Jordi Camps, veterà ciclista del Berguedà que als seus 73 anys és el participant de més edat de tota la marxa. I sense rumiar-s'ho dos cops avança tot el grup i es posa per davant. Aprofito per xerrar amb ell una estona i així aporto el meu granet de sorra tirant del grup uns quants quilòmetres.

A l'arribar a Lozoya la calor és ja intensa i molts parem en una font que hi ha a la població, abans de continuar el que queda de port, que totalitza una dotzena de quilòmetres. És un coll preciós, de duresa moderada però que queda compensada per la frondosa pineda que a més ens protegeix del contacte directe de la llum solar i evita que l'home del mall pugui venir a visitar-nos. Com que és l'última ascensió la faig més alegre, en un estira i arronsa entre accelerades i petits descansos per recuperar, que aprofito per gaudir dels jocs de llums i ombres en la falguera que cobreix el sotabosc. Com m'agrada la falguera!

I com m'han agradat també els descensos d'aquesta marxa. El de Navafría també, que em condueix volant a la carretera nacional que ens menarà de tornada cap a Segovia. Ara bé, són encara més de quaranta quilòmetres amb vent constant de cara, en què es fa imperiosa la formació de grupets per protegir-nos i anar a relleus. Realment, aquest tram final és com un cinquè port, en què cal realitzar esforços curts però molt intensos per a no perdre la protecció del grup.
En un primer moment n'agafo dos i em poso a tirar fins que el grup es va incrementant i rebo més ajuts. A Collado Hermoso hi ha un darrer avituallament, i els que no hi parem només som tres. Poc a poc anem rebent i atrapant unitats fins que acabem formant un altre grup, d'una vintena. A uns vint quilòmetres de l'arribada noto que ja no em queda gaire "benzina" i ja no puc tirar. Arriba un terreny de rampes dures en què miro d'aguantar tot el que puc, les pulsacions s'eleven. Una gran rampa que acaba al costat d'unes antenes ens suposen un parell de minuts de patiment que cal mantenir. La recompensa és continuar rodant dins el grup i apropar-nos més ràpid i més còmodes a Segovia.
A Torrecaballeros sortim de la nacional i agafem una altra carretera molt trencacames fins a la Granja. Ens quedem tallats un parell i faig un esprint per tornar a entrar al grup. En una nova rampa estic a punt de tornar a perdre contacte, si dura una mica més m'ofego, però tiro de cap i estiro el cor per superar-la. Llavors atrapem a un altre grup, tan nombrós com el nostre. Uns quilòmetres més tranquils, recuperant i arribada a la Granja de San Ildefonso. Una rampa molt dura a l'entrar a la població. El grup s'esmicola. Perdo contacte, no puc, no puc. Sé que de La Granja a Segovia la carretera és més favorable, i aprofito els primers trams de lleugera baixada i les rotondes en què el grup frena una mica més per tornar a enxampar-los. Cartell de 6 km per a Segovia. Ja està, ja està.
En l'últim quilòmetre nova rampa, el grup es torna a estirar, tothom va a tope. Em despenjo, però ja està fet. Els voluntaris marquen la desviació cap al Poliesportiu Pedro Delgado. Un carrer en pujada, un gir i la recta d'arribada. Entro quasi mig minut darrere del grup, set horetes després d'haver sortit de l'Aqüeducte.
Al final, una gran marxa. Una organització impecable i un gran ambient tant entre els participants com pel recorregut. I tot i que ha fet calor, no ha estat tan extrema com podíem haver temut.

Vídeo de l'arribada. A uns segons del grup. Sóc el que arriba després que el Guàrdia Civil creua mitja línia d'arribada i fa mitja volta, al segon 46"