Abans que arribi la Paula

Quilòmetres i quilòmetres que havien estat projectats en centenars de cervells perquè centenars de bicicletes els recorreguessin durant aquest pont llarg, que se'n van en orris per culpa de la Paula. Paula és com han batejat la potent borrasca que fa dies que es gesta en un remolí perfecte enmig de l'Atlàntic i que poc a poc està arribant a la Península. Dissabte al matí, el temps està d'aquella manera, però avui sí tinc ganes de sortir a pedalar. I quan hi ha ganes, pujar costa menys.

De sortida el collet que separa Collbató del Llobregat, amb la seva agradable successió de revolts en baixada fins a la carretera de Monistrol, on començo la pujada a Montserrat, la que podríem anomenar clàssica. No obstant això, poc després de mitja ascensió, uns dos-cents metres abans de la font dels monjos, trenco per la petita pista asfaltada que comunica amb el veïnat de la Calsina i posteriorment amb Sant Cristòfol, i empalma amb la carretera de Marganell.

El penúltim revolt del coll de Can Maçana

Arribat en aquesta població del Bages, afronto la dotzena de quilòmetres que em separen del coll de Can Maçana, que per aquesta vessant és molt llarg, encara que només a dos quilòmetres de dalt trobem rampes realment dures. De Marganell a la carretera pròpiament del coll, cal fer cinc quilòmetres que piquen amunt, i d'aquí els set restants per atènyer la magnífica masia que hi ha en el pas que comunica els dos vessants montserratins.