Han passat més dies dels que voldria des de la Marxa de Mollet. M'obligo a sortir una estona. Una seixantena de quilòmetres amb tres collets. Can Maçana de sortida. Llarga davallada fins a Salelles, on viro cap a l'oest per anar a buscar la carretera que puja des de Sant Salvador de Guardiola fins a Maians, i després baixa fins a Òdena. Però la carretera antiga està tallada, així que em toca ficar-me a la C37, que comunica Manresa i Igualada i és més transitada. És un traçat ràpid pels cotxes, i ample, amb viaductes en què el vent és protagonista i dobles carrils de trànsit lent en inacabables rectes que es fan llarguíssimes en bicicleta.
A punt de coronar, trobo un grup de treballadors que estan pintant la senyalització del terra. Tots ells, gent amable que em saluda i m'anima. Poc després, quan paro a fer una foto, al veure'm a peu, un motorista para per preguntar-me si tot va bé. Tot això em fa pensar en el grau de contacte que proporciona la bici amb els paisatges i les seves gents, impensable en qualsevol altre vehicle.
D'Òdena a Igualada, i d'aquí tornada a Montserrat pel coll del Bruc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada