Pont d'Espagne - Cauterets

Ascensió d'altíssim interès cicloturista. Per la seva situació, en el radi d'acció de poblacions com Argeles-Gazost o Luz St. Sauveur, peus d'Aubisque i Tourmalet; per la pròpia pujada, amb uns darrers quilòmetres plens de rampes i revolts engrescadors, i, per damunt de tot, per l'entorn.
Des de Barèges cal descendre mig Tourmalet, passar per Luz i travessar el congost que tantes vegades hem vist per la tele que enllaça el descens del Tourmalet amb algun final d'etapa, direcció Argeles-Gazost. Prop d'aquesta població, en una rotonda veiem les indicacions de Cauterets i Pont d'Espagne, i iniciem la pujada, que té dues parts. La primera, llarga, suau, constant, permet rodar i adelitar-se al mateix temps amb el paisatge. El riu baixa emfurismat, després d'una primavera molt generosa que ha compensat un hivern molt sec.
Així, fins a Cauterets, ciutat termal d'edificis d'època. Al abandonar-la, el terreny canvia. El riu ja no és riu i es converteix en cascades. La carretera s'empina i els darrers set quilòmetres mantenen la constant. Hi ha boira i baixa la temperatura. Paro a posar maneguets i camals i continuo pujant. Queda la part més dura.

La boira es tanca per moments. L'aigua d'alguna cascada esquitxa la carretera. No es fa molt dur perquè l'entorn és magnífic.
Un cop s'arriba al pàrquing de Pont d'Espagne no està permés continuar sobre la bicicleta. Passo dissimuladament, com havia llegit en alguna revista, i ningú no em diu res. Continuo dos quilòmetres més endavant, sobre una pista semiasfaltada. El lloc és brutal i el dia obre el cel i els pics es veuen a estones.
Es pot deixar la bici i arribar-se al Lac de Gaube en un telecadira, i en una breu passejada d'uns quinze minuts, trobarem un bar refugi on reposar forces. Al fons, el Vignemale, que ho vigila tot.