Tercera marxa del circuit de l'Alt Pirineu de la Federació Catalana i, sens dubte, la més dura. Venia mentalitzat a fer la versió curta, novetat d'enguany, que passa pel Túnel del Cadí i retalla en bastant tant desnivell com quilometratge. Però no queda molt clar que la curta puntuï pel Circuit, així que em veig obligat a enfrontar-me als 172 km i 3200 mts de desnivell acumulat.
Una dada a tenir en compte és que en aquesta prova la participació ha baixat considerablement. Si a La Bonaigua érem més de 600 i a la Tres Nacions més de 500, aquí som 170. Això té una conseqüència: si no pots seguir el ritme dels grups capdavanters: no hi ha grupets per darrera. Dit i fet, se surt molt ràpid.
En aquest cas, i a diferència de la Tres Nacions, el Segre es ressegueix a contracorrent i, per tant, la ruta sempre tendeix a pujar. Al davant imposen un ritme força dur, per ser una cicloturista i al darrere ho anem pagant. Es forma un minigrup i deixem que els altres facin. Anem superant els pobles que ens apropen a la vall de La Cerdanya. Martinet, Bellver, i encara queda molta pujada. Arribats a Alp, iniciem l'ascensió al Coll de la Creueta per La Massana i La Molina. Vaig a ritme, les pulsacions es mantenen altes sense arribar a disparar-se. Algú m'aconsella que afluixi que queda molta marxa. Quan som dalt del coll hem pedalat durant 65 km i no hem fet altra cosa que pujar, pujar i pujar.
Em fan una foto i encara puc somriure.
Després de l'avituallament, descens ràpid cap a Castellar de n'Hug i La Pobla de Lillet. Enxampo un parell i en el terreny que va de la Pobla a Guardiola de Berguedà, en què s'ha de pedalar fort i amb el plat sempre posat, atrapem dos més. Amb aquest grupet arribem a l'avituallament de Guardiola. A partir d'aquí tornarem a pujar. Començo fort però les rampes que menen a Maçaners se'm fan feixugues. En qüestió de dos o tres quilòmetres noto com si em buidés. El daltabaix és tan immediat que quan arribo a l'avituallament estic pensant seriosament a abandonar. M'assec a l'ombra. Algú em recorda que el següent avituallament, el de Gósol, és a una dotzena de quilòmetres. Valoro que els tres primers són de baixada, fins a Saldes. M'animo a seguir. Encara queda tanta muntanya! La calor que tant vaig trobar a faltar a Bonaigua i Envalira aquí es fa evident. Avui al sud del Cadí, el termòmetre arribarà a marcar 37º. Sóc al km 110 i per endavant hi ha un continu de pujades i baixades. Una autèntica graella. L'arribada a Gósol canvia una mica el meu estat anímic i físic.
Davant de l'avituallament hi ha la font del poble, de la que raja una aigua tan fresca que n'hi ha que quasi que hi dutxem. D'aquí a dalt del Coll de Gósol queden dos quilòmetres, però amb un pendent dur i continuat, sempre superior al 7%. Tot i això, les forces, encara que escasses, han tornat. Les cames responen i els faig a un relatiu bon ritme. A la baixada recupero i m'animo. No hi ha gent, ni trànsit. Tinc un ciclista lleugerament allunyat al darrere i per davant fa estona que no veig ningú.
Arribat a la cruïlla de Tuixén, hem de desviar-nos en direcció a Cornellana, on està situat el darrer avituallament. De nou pugem. Aquí atrapo un altre participant, amb el qual xerro una mica. No ens acabem de posar d'acord de quants quilòmetres queden fins a l'avituallament, ni després fins al Coll.
El tram que quedava per a Cornellana era més curt del que ell deia, però malauradament, més llarg que el que jo pensava. Sort que aquí hi ha instal·lat el darrer avituallament, i que s'han currat un bon sistema per mantenir les begudes fresques. Ara ja només queda terreny de fals pla fins als tres quilòmetres infernals d'Adraen en què la carretera es torna a posar dreta de valent. La baixada final fins a la Seu és un martiri. Un asfalt precari, cunetes de mig metre d'esglaó, els reflexos al mínim. Al final, més de vuit hores sobre la bici i una bona estona per a poder recuperar i menjar.
Una dada a tenir en compte és que en aquesta prova la participació ha baixat considerablement. Si a La Bonaigua érem més de 600 i a la Tres Nacions més de 500, aquí som 170. Això té una conseqüència: si no pots seguir el ritme dels grups capdavanters: no hi ha grupets per darrera. Dit i fet, se surt molt ràpid.
En aquest cas, i a diferència de la Tres Nacions, el Segre es ressegueix a contracorrent i, per tant, la ruta sempre tendeix a pujar. Al davant imposen un ritme força dur, per ser una cicloturista i al darrere ho anem pagant. Es forma un minigrup i deixem que els altres facin. Anem superant els pobles que ens apropen a la vall de La Cerdanya. Martinet, Bellver, i encara queda molta pujada. Arribats a Alp, iniciem l'ascensió al Coll de la Creueta per La Massana i La Molina. Vaig a ritme, les pulsacions es mantenen altes sense arribar a disparar-se. Algú m'aconsella que afluixi que queda molta marxa. Quan som dalt del coll hem pedalat durant 65 km i no hem fet altra cosa que pujar, pujar i pujar.
Em fan una foto i encara puc somriure.Després de l'avituallament, descens ràpid cap a Castellar de n'Hug i La Pobla de Lillet. Enxampo un parell i en el terreny que va de la Pobla a Guardiola de Berguedà, en què s'ha de pedalar fort i amb el plat sempre posat, atrapem dos més. Amb aquest grupet arribem a l'avituallament de Guardiola. A partir d'aquí tornarem a pujar. Començo fort però les rampes que menen a Maçaners se'm fan feixugues. En qüestió de dos o tres quilòmetres noto com si em buidés. El daltabaix és tan immediat que quan arribo a l'avituallament estic pensant seriosament a abandonar. M'assec a l'ombra. Algú em recorda que el següent avituallament, el de Gósol, és a una dotzena de quilòmetres. Valoro que els tres primers són de baixada, fins a Saldes. M'animo a seguir. Encara queda tanta muntanya! La calor que tant vaig trobar a faltar a Bonaigua i Envalira aquí es fa evident. Avui al sud del Cadí, el termòmetre arribarà a marcar 37º. Sóc al km 110 i per endavant hi ha un continu de pujades i baixades. Una autèntica graella. L'arribada a Gósol canvia una mica el meu estat anímic i físic.
Davant de l'avituallament hi ha la font del poble, de la que raja una aigua tan fresca que n'hi ha que quasi que hi dutxem. D'aquí a dalt del Coll de Gósol queden dos quilòmetres, però amb un pendent dur i continuat, sempre superior al 7%. Tot i això, les forces, encara que escasses, han tornat. Les cames responen i els faig a un relatiu bon ritme. A la baixada recupero i m'animo. No hi ha gent, ni trànsit. Tinc un ciclista lleugerament allunyat al darrere i per davant fa estona que no veig ningú.
Arribat a la cruïlla de Tuixén, hem de desviar-nos en direcció a Cornellana, on està situat el darrer avituallament. De nou pugem. Aquí atrapo un altre participant, amb el qual xerro una mica. No ens acabem de posar d'acord de quants quilòmetres queden fins a l'avituallament, ni després fins al Coll.
El tram que quedava per a Cornellana era més curt del que ell deia, però malauradament, més llarg que el que jo pensava. Sort que aquí hi ha instal·lat el darrer avituallament, i que s'han currat un bon sistema per mantenir les begudes fresques. Ara ja només queda terreny de fals pla fins als tres quilòmetres infernals d'Adraen en què la carretera es torna a posar dreta de valent. La baixada final fins a la Seu és un martiri. Un asfalt precari, cunetes de mig metre d'esglaó, els reflexos al mínim. Al final, més de vuit hores sobre la bici i una bona estona per a poder recuperar i menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada